Víctor Pascual (expert en visualització de dades)

Escolta’n el pòdcast!

La 66 Sessió Web ha suscitat molt d’entusiasme i interès. Aquests són els continguts més rellevants:

«La visualització de dades ajuda a entendre millor les dades. Facilita la comunicació (cap a la ciutadania) i la presa de decisions (a nivell de governança)».

«La transparència de dades no solament implica fer les dades públiques. Cal proporcionar visualitzacions que ajudin que els ciutadans entenguin les polítiques que s’apliquen i els seus resultats».

«Quan visualitzem dades el més important és mostrar les tendències i els patrons que ens ajuden a entendre què passa i per què passa. Els números en cru és el ‘menys important’ quan analitzem. Les taules no solen ser generalment una bona eina de comunicació».

«En l’àmbit d’una administració que avança cap a la digitalització, és vital augmentar les competències per treballar amb dades i fer-les servir. Sense una bona comunicació, la feina feta amb dades perd la seva capacitat transformadora».

«Les eines com PowerBI i similars són molt útils en un àmbit intern. Ara bé, cal dedicar recursos per implantar l’ús de les tecnologies web per fer visualitzacions que puguin ser responsives i accessibles».

Vídeo de la 66 Sessió Web publicat al canal Youtube de la SAFP:

Materials que ha elaborat el ponent per al seguiment de la 66 Sessió Web:

(Tal com vam informar a la sessió, a l’espai de Comentaris trobareu les respostes addicionals corresponents a les preguntes que ens han arribat des de diversos canals).

La sessió es transmetrà per Zoom. També pots visualitzar-la per Youtube des d’aquest enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=5WpNsDS1Jvw

Aquests són els materials que ha elaborat el ponent per a la 66 Sessió Web:

Escolta’n el pòdcast!

Aquests són els punts principals de la interessant sessió impartida per Àngels Vidal:

«La Generalitat ha definit una estratègia, basada en estàndards internacionals, per convertir-se en una organització orientada a les dades i esdevenir referent en aquest àmbit, entenent que les dades són la palanca de canvi de l’Administració digital».

«El Model de Dades de la Generalitat es basa en DAMA (arquitectura, qualitat, seguretat, dades mestres i de referència) i és federal centralitzat. En la xarxa d’actors intervinents (departaments, sector públic, CTTI), la Direcció General d’Administració Digital i d’Organització és la responsable i garant del Model».

«El Govern de les Dades a la Generalitat desenvolupa les normes, les polítiques i els processos per garantir que les dades són correctes, fiables i segures. Acompanya la institució en la captura, processament i eliminació o arxiu de les dades amb uns estàndards comuns».

«Les persones (canvi cultural de l’empleat públic), els processos (metadades, model, arquitectura i analítica), i la tecnologia (plataforma col·laborativa i analítica avançada) són les 3 palanques en l’estratègia de govern de les dades de l’Administració digital a la Generalitat».

«Amb el Model de Govern de les Dades s’aconsegueix: la gestió comuna del cicle de la dada, un model amb dades estructurades i estandarditzades, dades identificatives del ciutadà unívoques, i més compartició i més seguretat de les dades a la Generalitat».

«Beneficis obtinguts per governar les dades: oferir serveis proactius, garantir un ús ètic i segur de les dades, informació pública de qualitat, tràmits més eficients, millora de la presa de decisions, aprofitament de sinergies i foment de la col·laboració».

«Si es gestionen bé les dades s’obtenen guanys per al conjunt de la ciutadania perquè l’Administració es pot centrar en les necessitats de les persones i facilitar-los al màxim les gestions i tràmits, evitant fer-los perdre temps i dedicacions innecessàries».

Vídeo de la 65 Sessió Web publicat al canal Youtube de la SAFP:

(Tal com vam informar a la sessió, a l’espai de Comentaris trobareu les respostes addicionals corresponents a les preguntes que ens han arribat des de diversos canals).

En aquests últims anys la societat s’ha conscienciat encara més del rol clau dels bons usos de la tecnologia per a la recuperació i el creixement econòmics de la població.

L’Informe de la Societat Digital a Espanya 2022 de la Fundación Telefónica recull els indicadors més rellevants que mesuren el pas cap a la digitalització i específicament els relatius a l’administració electrònica.

Es constata una millora en la connectivitat i serveis públics digitals, així com l’increment de volum en la tramitació digital i el nombre de ciutadans que n’han fet ús. A Catalunya, un 71,3% dels ciutadans va utilitzar l’administració electrònica el 2021, amb un increment d’1,6 punts respecte a l’any anterior.

Tot això en un context de creixement econòmic, gràcies en bona part al desplegament de la tecnologia 5G, que afavoreix que hi hagi més d’inversions i creació de llocs de treball i que es promogui la sostenibilitat mediambiental (es considera que a tota la UE es poden reduir les emissions anuals fins un 20%).

A més l’avenç en tecnologies disruptives com el big data, la intel·ligència artificial, la internet de les coses, la cadena de blocs (blockchain), la robòtica o el núvol (cloud) impulsa tots els sectors a transformar-se —afegint valor a la seva activitat— i avançar cap a l’economia de la dada i del coneixement.

Des de la pàgina 109 a la 114 es troben els continguts relacionats amb la consolidació de l’administració electrònica i de la 403 a la 412 dades i altres informacions referides a Catalunya.

Les dades ocupen un lloc central en la transformació digital i en tots els nostres àmbits relacionals: què produïm, què consumim, com vivim… La munió de dades al nostre abast i la capacitat per usar-les i treure’n profit són la base per créixer i innovar en tots els camps: econòmic, social, ecològic, democràtic. Noves eines basades i nous usos avançats de les dades que aporten valor i benefici arreu: salut, mobilitat, definició de polítiques públiques, personalització i proactivitat del serveis públics…

La Generalitat de Catalunya és conscient que el govern de les dades és la base de tota aquesta transformació digital, i, molt especialment, pel que fa a la prestació de serveis proactius i personalitzats. Unes dades governades han de facilitar que l’Administració basi la presa de decisions basada en dades i sigui més eficient.

Avançar en la cultura de la dada no és un fita tecnològica sinó un projecte fonamentalment de gestió de canvi cultural.

De tot plegat en parlarà Àngels Vidal, cap de l’Àrea per al Govern de les Dades de la Direcció General d’Administració Digital i d’Organització en la 65 Sessió Web ‘Les dades ho són tot [o gairebé tot] a la nostra institució’, el dijous 6 d’octubre de 2022. Una opció excel·lent per conèixer en 30 minuts un del projectes més determinants a tota mena d’institucions.

La sessió es transmetrà per Zoom. T’hi pots inscriure per aquest formulari:

I recorda que, per rebre tota la informació relacionada amb les Sessions Web, t’has de subscriure a aquest blog (apartat ‘Subscriu-t’hi’).

La 64 Sessió Web ‘Català digital’ ha obtingut molta audiència i entusiasme al llarg de tota la intervenció. Escolta’n el pòdcast!

Pòdcast de la sessió

T’oferim un compendi dels punts clau de la intervenció d’Àngels Guerrero:

«Cal usar un llenguatge empàtic, autèntic, senzill i directe per acostar l’Administració als ciutadans, seduir-los, crear-hi connexió; perquè vinguin a nosaltres i, sobretot, perquè s’hi quedin, tant per la qualitat de la informació com per com la donem».

«Instagram és un espai que humanitza l’Administració i els serveis davant el ciutadà. Aprofitem-lo per acostar la institució a la ciutadania amb un llenguatge proper, comunicant-nos amb naturalitat i un registre formal, però fresc i directe, que emocioni». 

«La nostra escriptura ha de ser impecable, sense incorreccions. Cal treballar amb diccionaris (de definicions, per no fer errades; de sinònims, per enriquir el text) i aprofitar serveis a les xarxes com l’Optimot per resoldre dubtes».

«Usem un lèxic precís, però natural: evitem formes del registre literari, els cultismes; no usem estrangerismes si existeix l’equivalent en català; davant de més d’una opció, triem la més genuïna en català; fugim de paraules que no aporten significat». 

«Fins i tot quan estigui justificat un to més distès en els nostres missatges, no hem de perdre de vista en nom de qui escrivim. Serem la cara visible de la institució i el que direm repercutirà en la imatge de l’organització».

Vols saber-ne més? Llegeix el Capítol 4. Registre comunicatiu del Manual dels governs a Instagram!

Vídeo de la 64 Sessió Web publicat al canal Youtube de l’EAPC:

Les llengües són sistemes que cal dominar en els diferents usos: social, familiar, laboral, digital… Per això totes les organitzacions malden per sistematitzar i difondre aquelles pautes que més poden ajudar els parlants a conèixer-les i usar-les amb correcció i genuïnitat.

Però massa sovint aquestes pautes es converteixen en guies lingüístiques enciclopèdiques inacabables. Per a un dels capítols d’un manual sobre una plataforma de xarxes socials que es presentarà properament, la Secretaria de Política Lingüística va elaborar un conjunt de criteris centrats en aquelles qüestions que poden presentar més dificultat i va obviar aquells altres que són més fàcils de recordar o dominar.

El resultat són uns criteris inicialment enfocats a xarxes socials i altres canals digitals, utilitzables –amb alguna adaptació– per a textos i comunicacions de l’àmbit presencial també. És a dir, uns criteris que podrem usar ben bé a mode de guia d’estil lingüístic que tan bé ens pot servir ;).

Àngels Guerrero (SPL) en parlarà a la 64 Sessió Web ‘Català digital’. És una oportunitat única. Per comunicar amb criteri, no te la perdis! T’esperem el dijous 7 de juliol a la 64 Sessió Web!

La sessió es transmetrà per Zoom. T’hi pots inscriure per aquest formulari https://forms.office.com/r/22x1u3Y2Vs.

I recorda que, per rebre tota la informació relacionada amb les Sessions Web, t’has de subscriure a aquest blog (apartat ‘Subscriu-t’hi’).

La 63 Sessió Web ‘ACTIC per a uns ciutadans i uns professionals digitals?’ ha suscitat molt d’interès, i ha generat molta participació dels assistents, a través de preguntes que el ponent ens respondrà properament en aquest mateix blog.

Podcast de la sessió

A continuació trobareu una síntesi dels punts principals de la intervenció de Ricard Faura:

«L’ACTIC és la certificació acreditativa de la competència digital, entesa com a combinació de coneixements, habilitats i actituds en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació».
«El 26 de febrer de 2008 es va aprovar per Acord de Govern el model ACTIC, que té tres nivells, bàsic, mitjà i avançat, i vuit competències. Ja hem superat la xifra de més de 170.000 proves».
«Actualment s’està treballant en la revisió de la normativa de l’ACTIC per adequar-la al Decret 13/2021 i en l’adaptació dels continguts al Marc Europeu de competències digitals DIGCOMP».
«L’ACTIC ha estat el primer certificat de Competències Digitals d’Europa. Ser els primers té avantatges i inconvenients, però et permet ser un referent en una aposta que s’està fent a tot el continent».
«Altres governs estan desenvolupant el seu certificat, i el Marc Europeu està proposant unes equivalències entre aquests certificats, treballs que tot just fa uns mesos que han començat».

Vídeo de la Sessió Web

(Tal com vam informar a la sessió, a l’espai de Comentaris trobareu les respostes corresponents a les preguntes que ens han arribat des de diversos canals).

La capacitació i l’alfabetització digital són imprescindibles per al desenvolupament d’una societat digital igualitària i diversa amb una ciutadania més participativa i activa.

Des de fa més de 12 anys l’acreditació ACTIC ha expedit més de 100.000 certificats que empoderen les persones perquè exerceixin plenament els seus drets i responsabilitats en una societat cada cop més digital.

En vols saber més, de l’alfabetització i la bretxa digital? T’esperem el dijous 2 de juny a la 63 Sessió Web a càrrec de Ricard Faura!

La videosessió es transmetrà per Zoom. T’hi pots inscriure per aquest formulari https://forms.office.com/r/0QZ9paLns7 .

I recorda que, per rebre tota la informació relacionada amb les Sessions Web, t’has de subscriure a aquest blog (apartat ‘Subscriu-t’hi’).

Si tens algun aspecte general que vols que comenti el ponent, fes un comentari en aquest apunt.

Podcast de la sessió

En aquesta 62 Sessió Web, Jaime Gómez-Obregón ens ha parlat de la necessitat de transparentar la digitalització a les administracions públiques.

La ponència ha donat lloc a unes reflexions punyents i interessants que tot seguit us compartim:

«L’Administració és la gran fàbrica de dades públiques. Però sense llicència oberta per reutilitzar-les i reconstruir-les són un valor captiu. I allà fora sempre hi ha algú amb idees i capacitat d’esprémer-les de forma innovadora».
«Les dades mercantils formen part d’un registre clau per lluitar contra la corrupció i el frau. Són dades públiques, però no es publiquen. A més, es deixa perdre l’oportunitat que tots els actors puguin generar valor amb aquestes dades».
«Actualment hi ha 7,9 milions de resolucions de tribunals que es redacten i tracten amb fons públics. No tenen propietat intel·lectual i són públiques. Però es publiquen amb limitacions perquè les comercialitza la institució mateixa».
«El llenguatge jurídic és una barrera artificial entre l’Administració i l’administrat. Caldria adreçar-se a la ciutadania com a humans. I donar les referències legals i els tecnicismes en annexos o desplegables per a qui els necessiti».
«Un servei públic digital és un diàleg amb la ciutadania. Quan està mal dissenyat provoca una transició emocional en el ciutadà, que no canalitzarà la seva frustració cursant una instància, sinó amb comentaris a les xarxes socials».
«Els manuals d’usuari: tirallongues PDF que ningú no llegeix. El manual d’un servei públic digital és la constatació d’un fracàs. S’ofereix un servei mal dissenyat i  es pretén que aprenguem a utilitzar-lo. On és el manual de Wallapop?».
«Un telèfon de suport no és un plus al ciutadà: és la constatació del fracàs del canal digital. El Centre d’Atenció a l’Usuari és un símptoma clar que el servei està mal dissenyat, que és excessivament complex».
«Utilitzaria algú la banca digital si per firmar les operacions calgués superar la gimcana dels certificats digitals, la versió Java i els seus corresponents manuals d’usuari?».
«La digitalització dels serveis públics és reflex de la complexitat de les estructures internes de l’estat. És la llei de Conway. Un país administrativament complex reflecteix aquesta complexitat en les seves interfícies amb la ciutadania».
«Intraprenedors a l’Administració. En aquesta dècada, la desafecció de la ciutadania amb les institucions dependrà de la qualitat dels serveis digitals. Cal donar el timó als qui volen canviar les coses des de dins i amb visions noves».
«La bretxa digital d’avui separa la qualitat dels serveis digitals que fem servir cada dia de la dels serveis equivalents de les administracions públiques. La desafecció de la ciutadania cap a les institucions dependrà d’aquesta bretxa».

Vídeo de la Sessió Web