En l’era digital en què vivim, la transformació digital de les organitzacions no és només avançar en l’ús de les eines tecnològiques disponibles sinó, sobretot, en una transformació cultural, per avançar cap a maneres de fer i treballar més àgils, flexibles i col·laboratives, basades en l’ús de les dades i en el disseny de serveis i tràmits que s’ofereixen a la ciutadania. El pilar fonamental per dur aquesta transformació cultural són les persones!
La Generalitat de Catalunya, conscient d’aquest repte, ha posat en marxa el Pla de capacitació digital per al seu personal, amb l’objectiu d’adaptar-se a aquests canvis constants i promoure la innovació en l’Administració pública. Aquest Pla, que abasta el període del 2023 al 2026, neix del Pla desenvolupat el 2021-2022, el millora i té com a missió principal capacitar tots els professionals per a aquest canvi cultural i vetllar per minimitzar la bretxa digital interna tant entre els professionals com entre les diferents unitats que formen l’organització.
Eines i serveis digitals comuns per a totes les administracions catalanes
Interoperabilitat
Comunicació clara
Per assolir aquestes fites, és necessària una bona governança de les dades, desenvolupada amb una perspectiva holística: integrant el punt de vista legal, tecnològic, organitzatiu i operatiu. També és imprescindible un canvi cultural, un canvi en la mentalitat de l’organització i dels servidors públics vinculat a la relació amb la ciutadania.
Un dels projectes destacats és la Guia de serveis digitals, que recull la metodologia de disseny de serveis i que incorpora la cocreació de serveis amb ciutadans des del principi del procés. Amb aquesta metodologia, l’experiència de l’usuari és al centre de tot el procés de disseny de serveis.
Així mateix és cabdal un bon model d’interoperabilitat per complir amb el principi essencial de demanar la informació al ciutadà només una vegada (no tornar a demanar informació que ja té l’Administració). El model d’interoperabilitat català és referent a l’Estat espanyol, especialment per haver-se concebut amb el consens de totes les parts implicades i per aplicar-se a la totalitat del sector públic de Catalunya, des del Govern als ajuntaments, compartint-hi esforços i inversió.
L’èxit del model d’interoperabilitat neix de quatre elements comuns: marc legal, organització, tecnologia i model d’interoperabilitat comuns. L’ecosistema d’interoperabilitat a Catalunya el conformen tres nodes d’interconnexió que faciliten a les entitats públiques accedir a dades i documents de la resta d’entitats:
PICA. Eina d’interoperabilitat dins l’Administració de la Generalitat
PCI. Eina per la a resta del sector públic català. Administracions locals, universitats, empreses públiques…
PID. Eina que connecta amb les dades de l’Estat espanyol i d’altres regions de l’Estat.
Així doncs, per oferir serveis centrats en l’usuari calen, entre d’altres, dades i col·laboració.
En primer lloc, es necessita la governança de les dades com a pedra angular de la transformació digital. Convé disposar de moltes dades de la ciutadania, però també que aquestes dades siguin acurades, gestionades i compartides.
En segon lloc, i per poder conèixer millor a la ciutadania, anticipar-se a les seves necessitats i oferir serveis proactivament, calen la interoperabilitat i la col·laboració interadministrativa a tots els nivells.
La 71 Sessió Web intentarà respondre la pregunta: ¿en l’àmbit de la transformació digital de la vostra organització, els advocats i advocades són un pal de paller o un pal a la roda? ¿Són àngels o dimonis? ¿Són equilibristes de la innovació i de la garantia jurídica? Sigui com sigui, el rol jurídic en la transformació digital esdevé una peça clau.
Si vols conèixer el marc jurídic que ha de venir en aquesta nova Administració, i si vols saber quins són els reptes que afronten els advocats, advocades i juristes de l’Administració de la Generalitat en la transformació digital vine a la Sessió Web. T’hi esperem!
La Sessió és a càrrec de Ruth Molina, responsable de l’Àrea d’Assessorament Jurídic de la Direcció General d’Administració Digital, explicarà com pot el marc legal ajudar a la digitalització, durant la #71SessióWeb el dijous 1 de juny de 9 a 9:30 h. Inscriu-t’hi ara!
A la 70 Sessió Web ‘Som tan col·laboratius com diem?’, Manel Muntada (expert en gestió del coneixement, desenvolupament i canvi organitzatiu) ha centrat l’explicació a analitzar els impediments que impedeixen que acabem sent col·laboratius com som en essència i ha insistit en com treballar la cultura de la col·laboració:
‘Som tan col·laboratius com diem ser?’ Sí, les persones i les organitzacions i l’Administració són per naturalesa col·laboratives, per crear coneixement, aprendre i innnovar, i les recents crisis en són una bona mostra.
El que cal preguntar és si podem ser, sempre i en situacions normals, tan col·laboratius com sabem que som. El problema és que sols focalitzem la col·laboració en canals i recursos.
La col·laboració es basa en una necessitat real que es pot resoldre de manera compartida i, d’altra banda, en un tipus d’interacció entre persones basada en la igualtat, reciprocitat, respecte i reconeixement.
Hi ha impediments a la col·laboració: socials (individualisme), organitzacions massa ‘industrials’ (acceleració constant, equips ‘en propietat’ del cap, objectius propis) i indefinició del valor que ha d’aportar cada estrat en la col·laboració.
Cal impulsar la cultura de la col·laboració desenvolupant els equips (comunicació interpersonal de qualitat, moments zero, coapropiar) i alineant els models de direcció (implicació directiva, definició de la col·laboració com a model a seguir)
A la 69 Sessió Web ‘N’estàs cibersegur del que fas?’, Tomàs Roy, director de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha començat observant que «Els servidors públics són víctimes valuoses en els ciberatacs perquè són accions que afecten la reputació i que són la via per accedir a recursos que són de l’Administració».
Els ciberdelinqüents s’adapten a tots els canvis, tal com van demostrar en la pandèmia per COVID –en què van pretendre valer-se de la situació vulnerable en l’àmbit sanitari– i també ara en el conflicte bèl·lic rus i ucraïnès.
L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya gestiona un incident cada tres hores i, justament per això, Roy ha aprofitat per demanar més implicació dels servidors públics perquè esdevinguin agents actius en la prevenció i en la difusió d’estratègies d’autoprotecció a tota l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el seu sector públic i, en general, en el conjunt d’organitzacions públiques catalanes. I, sobretot, no deixar-les d’aplicar en les esferes més social i personal també.
El ponent ha exposat un seguit de mesures de seguretat.
Actualitzar el programari de tots els dispositius: ordinador, mòbil, tauleta, càmeres de vigilància, televisors intel·ligents (Smart TV) (el 2022 el programari maliciós és on va fer més mal).
No clicar en les adreces web que arribin en missatges de text.
Activar la doble verificació en les credencials d’accés a aplicacions.
Canviar la contrasenya quan algú se senti insegur en aquell sistema o aplicació.
I ha ofert consells generals per afavorir la ciberseguretat:
No participar en cadenes de rumors.
Configurar la seguretat sempre en les aplicacions.
Evitar els missatges que s’escampen per funcionament piramidal.
Verificar les xarxes wifi a què accedim en llocs públics perquè ofereixin un mínim de garanties.
No deixar obertes les sessions en aplicacions en què estiguem treballant, sobretot en entorns diferents dels considerats segurs per a nosaltres (feina…).
Fer còpies de seguretat sempre.
Preguntar-se, com a plantejament general, qui pot estar interessat en la nostra informació i per quins motius.
Cal evitar repetir contrasenyes i usar aplicacions per gestionar-les com KeePass. També hi ha aplicacions com Google Authenticator o Authy, que genera codis de sis dígits que varien aleatòriament cada vint segons i que s’usen com a segon factor de verificació de la identitat de l’usuari.
En el marc de l’estratègia per apropar l’Administració a la ciutadania, l’Agència Tributària de Catalunya ha decidit apostar per la videotrucada com a mitjà per facilitar el suport i l’assistència a la ciutadania en la presentació de tributs i realització d’altres tràmits associats. Actualment, l’Agència proporciona aquesta assistència pel canal presencial i també, en alguns tràmits, a través del canal telefònic. La incorporació de la videotrucada es valora com una opció per millorar el suport no presencial, que permet una millor identificació de les persones interlocutores i facilita l’intercanvi de documents, la qual cosa equival a oferir una experiència pràcticament homòloga a la presencial, però sense haver de sortir de casa, i així estalviar costos a la ciutadania.
El Síndic de Greuges és la institució que vetlla pel bon funcionament de les administracions i protegeix les persones de possibles situacions de desemparament que els pugui provocar l’actuació (o la no actuació) d’aquestes administracions. En l’exercici de la seva potestat, atén anualment un volum important de queixes que les persones li adrecen per tal que vetlli pels seus drets en diferents situacions. Per resoldre aquestes peticions, així com d’altres actuacions que du a terme en l’exercici de les seves funcions, el Síndic trasllada diverses peticions d’informació a l’Administració de la Generalitat, amb la voluntat d’identificar clarament la problemàtica i trobar una solució al més aviat possible, per garantir que es respecten els drets de la ciutadania.
Fins ara, les peticions del Síndic s’adreçaven a la Generalitat a través de l’EACAT, però la manera de gestionar aquestes peticions des de les dues institucions feia que els temps de gestió i els esforços que s’havien d’invertir per aportar la solució fossin superiors als necessaris i que impactessin en els terminis de resolució i, per tant, en l’atenció final a la ciutadania.
L’era digital es caracteritza per la disponibilitat massiva de dades que alimenten algorismes, alguns dels quals són simples regles mecàniques, mentre que d’altres, els d’intel·ligència artificial, són màquines capaces de formar-se un criteri propi per prendre decisions complexes a partir del que els ensenyem o fins i tot del que aprenen pel seu compte. Això dona a la humanitat una nova i potent capacitat de resoldre reptes, així com de generar alguns efectes secundaris no desitjats.
Les activitats especialitzades tenen el seu llenguatge especialitzat. A Catalunya, el procediment administratiu té des dels anys 80 un llenguatge normalitzat, precís i net d’arcaismes i barbarismes. Els empleats públics, en les oposicions i en el dia a dia, aprenem a tractar de vós, a citar literalment les lleis per no alterar-les, i a dir “ofici” i “diligència” en un sentit que els nostres veïns no poden entendre… i no és problema, perquè entre nosaltres ja ens entenem. Per adreçar-nos als nostres conciutadans disposem d’un llenguatge diferent, el de l’atenció ciutadana, també normalitzat, però amb uns criteris diferents ―com el recent pas al “tu”―, per servir al mateix propòsit: que emissor i receptor s’entenguin.
