Categoria: Persones

70 Sessió Web ‘Som tan col·laboratius com diem?’. Síntesi i materials – Inscripcions a la 71 Sessió Web

gencatdigital1 comentari

Escolta’n el pòdcast

Mira el vídeo a Youtube

A la 70 Sessió Web ‘Som tan col·laboratius com diem?’, Manel Muntada (expert en gestió del coneixement, desenvolupament i canvi organitzatiu) ha centrat l’explicació a analitzar els impediments que impedeixen que acabem sent col·laboratius com som en essència i ha insistit en com treballar la cultura de la col·laboració:

‘Som tan col·laboratius com diem ser?’ Sí, les persones i les organitzacions i l’Administració són per naturalesa col·laboratives, per crear coneixement, aprendre i innnovar, i les recents crisis en són una bona mostra.

El que cal preguntar és si podem ser, sempre i en situacions normals, tan col·laboratius com sabem que som. El problema és que sols focalitzem la col·laboració en canals i recursos.

La col·laboració es basa en una necessitat real que es pot resoldre de manera compartida i, d’altra banda, en un tipus d’interacció entre persones basada en la igualtat, reciprocitat, respecte i reconeixement.

Hi ha impediments a la col·laboració: socials (individualisme), organitzacions massa ‘industrials’ (acceleració constant, equips ‘en propietat’ del cap, objectius propis) i indefinició del valor que ha d’aportar cada estrat en la col·laboració.

Cal impulsar la cultura de la col·laboració desenvolupant els equips (comunicació interpersonal de qualitat, moments zero, coapropiar) i alineant els models de direcció (implicació directiva, definició de la col·laboració com a model a seguir)

Informació recollida en el fil de Twitter de @sessionsweb twitter.com/sessionsweb/status/1646407970295631873

Inscripcions a la 71 Sessió Web

69 Sessió Web ‘N’estàs cibersegur del que fas?’. Síntesi i materials – Inscripcions a la 70 Sessió Web

gencatdigitalDeixa un comentari

Escolta’n el pòdcast

Mira el vídeo a Youtube

A la 69 Sessió Web ‘N’estàs cibersegur del que fas?’, Tomàs Roy, director de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha començat observant que «Els servidors públics són víctimes valuoses en els ciberatacs perquè són accions que afecten la reputació i que són la via per accedir a recursos que són de l’Administració». 

Els ciberdelinqüents s’adapten a tots els canvis, tal com van demostrar en la pandèmia per COVID –en què van pretendre valer-se de la situació vulnerable en l’àmbit sanitari– i també ara en el conflicte bèl·lic rus i ucraïnès.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya gestiona un incident cada tres hores i, justament per això, Roy ha aprofitat per demanar més implicació dels servidors públics perquè esdevinguin agents actius en la prevenció i en la difusió d’estratègies d’autoprotecció a tota l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el seu sector públic i, en general, en el conjunt d’organitzacions públiques catalanes. I, sobretot, no deixar-les d’aplicar en les esferes més social i personal també.

El ponent ha exposat un seguit de mesures de seguretat.

  1. Actualitzar el programari de tots els dispositius: ordinador, mòbil, tauleta, càmeres de vigilància, televisors intel·ligents (Smart TV) (el 2022 el programari maliciós és on va fer més mal).
  2. No clicar en les adreces web que arribin en missatges de text.
  3. Activar la doble verificació en les credencials d’accés a aplicacions.
  4. Canviar la contrasenya quan algú se senti insegur en aquell sistema o aplicació.

I ha ofert consells generals per afavorir la ciberseguretat:

  • No participar en cadenes de rumors.
  • Configurar la seguretat sempre en les aplicacions.
  • Evitar els missatges que s’escampen per funcionament piramidal.
  • Verificar les xarxes wifi a què accedim en llocs públics perquè ofereixin un mínim de garanties.
  • No deixar obertes les sessions en aplicacions en què estiguem treballant, sobretot en entorns diferents dels considerats segurs per a nosaltres (feina…).
  • Fer còpies de seguretat sempre.
  • Preguntar-se, com a plantejament general, qui pot estar interessat en la nostra informació i per quins motius.
  • Cal evitar repetir contrasenyes i usar aplicacions per gestionar-les com KeePass. També hi ha aplicacions com Google Authenticator o Authy, que genera codis de sis dígits que varien aleatòriament cada vint segons i que s’usen com a segon factor de verificació de la identitat de l’usuari.

Informació recollida en el fil de Twitter de @sessionsweb https://twitter.com/sessionsweb/status/1631202278840442882

Inscripcions a la 70 Sessió Web

La 70 Sessió Web es transmetrà per Zoom. Inscriu-t’hi en aquest formulari:

Formulari d'inscripció a la 70 Sessió Web 'Som tan col·laboratius com diem?' a càrrec de Manel Muntada (Cumclavis)

Assistència a la ciutadania per videotrucada: l’experiència de l’ATC en el disseny de serveis digitals – Marc Maese i Gemma Sala

gencatdigitalDeixa un comentari

En el marc de l’estratègia per apropar l’Administració a la ciutadania, l’Agència Tributària de Catalunya ha decidit apostar per la videotrucada com a mitjà per facilitar el suport i l’assistència a la ciutadania en la presentació de tributs i realització d’altres tràmits associats. Actualment, l’Agència proporciona aquesta assistència pel canal presencial i també, en alguns tràmits, a través del canal telefònic. La incorporació de la videotrucada es valora com una opció per millorar el suport no presencial, que permet una millor identificació de les persones interlocutores i facilita l’intercanvi de documents, la qual cosa equival a oferir una experiència pràcticament homòloga a la presencial, però sense haver de sortir de casa, i així estalviar costos a la ciutadania.

Llegeix més »

Organitzem-nos per fer servir els algorismes de forma ètica – Josep Maria Flores

gencatdigitalDeixa un comentari

L’era digital es caracteritza per la disponibilitat massiva de dades que alimenten algorismes, alguns dels quals són simples regles mecàniques, mentre que d’altres, els d’intel·ligència artificial, són màquines capaces de formar-se un criteri propi per prendre decisions complexes a partir del que els ensenyem o fins i tot del que aprenen pel seu compte. Això dona a la humanitat una nova i potent capacitat de resoldre reptes, així com de generar alguns efectes secundaris no desitjats.

Llegeix més »

Un any de teletreball, i ara què? – Marta Sabaté

gencatdigital3 comentaris

Acabem de celebrar que l’Administració de la Generalitat fa un any que teletreballa, però en teletreball salvatge, com ens agrada anomenar-lo en la intimitat, perquè no s’assembla gaire al teletreball endreçat i prudent que havíem previst. Aquell teletreball que no estàvem preparats per desenvolupar com a organització…un dia era massa, ens deien fa un any quan preparàvem el Decret del teletreball!

Llegeix més »