Categoria: General

71 Sessió Web ‘Sincerament, el marc legal ajuda a la digitalització?’ – Inscripcions a la 72 Sessió Web

gencatdigitalDeixa un comentari

Escolta’n el pòdcast

Mira el vídeo a Youtube

La ponent Ruth Molina (Assessorament Jurídic de la DG d’Administració Digital) ha enfocat la intervenció amb els reptes que han d’abordar els advocats i advocades per donar suport en la transformació digital:

  • Cal esforç per conèixer i estar actualitzat en els nous àmbits de coneixement. 
  • Saber de les funcionalitats dels serveis digitals per entendre si estan garantint els principis i fonaments del dret.
  • Especialitzar-se en normes tècniques perquè formen part del marc normatiu.
  • Coordinar-se dins l’Administració de la Generalitat i amb les altres administracions.
  • Capacitar-se per innovar, adaptar, interpretar i consensuar l’aplicació de les normatives europees.

També ha donat a conèixer les normatives que tenen i tindran un gran impacte en la transformació digital.

I ha anat detallant la normativa relacionada amb la transformació digital a Catalunya: lleis de procediment administratiu i regim comú, la normativa que regula el Model Català d’Administració electrònica del sector públic de Catalunya, Decret 76/2020 d’Administració digital… I ha esmentat específicament la proposta de marc regulatori de la Unió Europea, molt enfocat a la governança de les dades i a la seva reutilització: llei de la dada, llei de la governança de la dada, la Llei de la interoperabilitat o el nou REIDAS 2.0. En tot aquest marc regulatori, té una gran rellevància el Reglament europeu de protecció de dades…  

Per últim ha abordat els reptes regulatoris, amb la irrupció de les noves tecnologies i fins concloure que cal regular un àmbit de vital importància com és la intel·ligència artificial (els advocats i les advocades tenim un nou amic per conèixer: el ChatGPT»).

Més informació de la Sessió recollida en el fil de Twitter de @sessionsweb twitter.com/sessionsweb/status/1664165691639967744

Inscripcions a la 71 Sessió Web

72 Sessió Web 'Polítiques d'Innovació'

El mètode català per als serveis públics centrats en l’usuari

gencatdigitalDeixa un comentari

Actualment, el model es basa en quatre pilars:

Serveis digitals proactius i personalitzats

  • Eines i serveis digitals comuns per a totes les administracions catalanes
  • Interoperabilitat
  • Comunicació clara

Per assolir aquestes fites, és necessària una bona governança de les dades, desenvolupada amb una perspectiva holística: integrant el punt de vista legal, tecnològic, organitzatiu i operatiu. També és imprescindible un canvi cultural, un canvi en la mentalitat de l’organització i dels servidors públics vinculat a la relació amb la ciutadania.

Un dels projectes destacats és la Guia de serveis digitals, que recull la metodologia de disseny de serveis i que incorpora la cocreació de serveis amb ciutadans des del principi del procés. Amb aquesta metodologia, l’experiència de l’usuari és al centre de tot el procés de disseny de serveis.

Així mateix és cabdal un bon model d’interoperabilitat per complir amb el principi essencial de demanar la informació al ciutadà només una vegada (no tornar a demanar informació que ja té l’Administració). El model d’interoperabilitat català és referent a l’Estat espanyol, especialment per haver-se concebut amb el consens de totes les parts implicades i per aplicar-se a la totalitat del sector públic de Catalunya, des del Govern als ajuntaments, compartint-hi esforços i inversió.

L’èxit del model d’interoperabilitat neix de quatre elements comuns: marc legal, organització, tecnologia i model d’interoperabilitat comuns. L’ecosistema d’interoperabilitat a Catalunya el conformen tres nodes d’interconnexió que faciliten a les entitats públiques accedir a dades i documents de la resta d’entitats:

  • PICA. Eina d’interoperabilitat dins l’Administració de la Generalitat
  • PCI. Eina per la a resta del sector públic català. Administracions locals, universitats, empreses públiques…
  • PID. Eina que connecta amb les dades de l’Estat espanyol i d’altres regions de l’Estat.

Així doncs, per oferir serveis centrats en l’usuari calen, entre d’altres, dades i col·laboració.

En primer lloc, es necessita la governança de les dades com a pedra angular de la transformació digital. Convé disposar de moltes dades de la ciutadania, però també que aquestes dades siguin acurades, gestionades i compartides.

En segon lloc, i per poder conèixer millor a la ciutadania, anticipar-se a les seves necessitats i oferir serveis proactivament, calen la interoperabilitat i la col·laboració interadministrativa a tots els nivells.

Sincerament, el marc legal ajuda a la digitalització?

gencatdigitalDeixa un comentari

La 71 Sessió Web intentarà respondre la pregunta: ¿en l’àmbit de la transformació digital de la vostra organització, els advocats i advocades són un pal de paller o un pal a la roda? ¿Són àngels o dimonis? ¿Són equilibristes de la innovació i de la garantia jurídica? Sigui com sigui, el rol jurídic en la transformació digital esdevé una peça clau.

Si vols conèixer el marc jurídic que ha de venir en aquesta nova Administració, i si vols saber quins són els reptes que afronten els advocats, advocades i juristes de l’Administració de la Generalitat en la transformació digital vine a la Sessió Web. T’hi esperem!

La Sessió és a càrrec de Ruth Molina, responsable de l’Àrea d’Assessorament Jurídic de la Direcció General d’Administració Digital, explicarà com pot el marc legal ajudar a la digitalització, durant la #71SessióWeb el dijous 1 de juny de 9 a 9:30 h. Inscriu-t’hi ara!

Inscripcions a la 71 Sessió Web

69 Sessió Web ‘N’estàs cibersegur del que fas?’. Síntesi i materials – Inscripcions a la 70 Sessió Web

gencatdigitalDeixa un comentari

Escolta’n el pòdcast

Mira el vídeo a Youtube

A la 69 Sessió Web ‘N’estàs cibersegur del que fas?’, Tomàs Roy, director de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha començat observant que «Els servidors públics són víctimes valuoses en els ciberatacs perquè són accions que afecten la reputació i que són la via per accedir a recursos que són de l’Administració». 

Els ciberdelinqüents s’adapten a tots els canvis, tal com van demostrar en la pandèmia per COVID –en què van pretendre valer-se de la situació vulnerable en l’àmbit sanitari– i també ara en el conflicte bèl·lic rus i ucraïnès.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya gestiona un incident cada tres hores i, justament per això, Roy ha aprofitat per demanar més implicació dels servidors públics perquè esdevinguin agents actius en la prevenció i en la difusió d’estratègies d’autoprotecció a tota l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el seu sector públic i, en general, en el conjunt d’organitzacions públiques catalanes. I, sobretot, no deixar-les d’aplicar en les esferes més social i personal també.

El ponent ha exposat un seguit de mesures de seguretat.

  1. Actualitzar el programari de tots els dispositius: ordinador, mòbil, tauleta, càmeres de vigilància, televisors intel·ligents (Smart TV) (el 2022 el programari maliciós és on va fer més mal).
  2. No clicar en les adreces web que arribin en missatges de text.
  3. Activar la doble verificació en les credencials d’accés a aplicacions.
  4. Canviar la contrasenya quan algú se senti insegur en aquell sistema o aplicació.

I ha ofert consells generals per afavorir la ciberseguretat:

  • No participar en cadenes de rumors.
  • Configurar la seguretat sempre en les aplicacions.
  • Evitar els missatges que s’escampen per funcionament piramidal.
  • Verificar les xarxes wifi a què accedim en llocs públics perquè ofereixin un mínim de garanties.
  • No deixar obertes les sessions en aplicacions en què estiguem treballant, sobretot en entorns diferents dels considerats segurs per a nosaltres (feina…).
  • Fer còpies de seguretat sempre.
  • Preguntar-se, com a plantejament general, qui pot estar interessat en la nostra informació i per quins motius.
  • Cal evitar repetir contrasenyes i usar aplicacions per gestionar-les com KeePass. També hi ha aplicacions com Google Authenticator o Authy, que genera codis de sis dígits que varien aleatòriament cada vint segons i que s’usen com a segon factor de verificació de la identitat de l’usuari.

Informació recollida en el fil de Twitter de @sessionsweb https://twitter.com/sessionsweb/status/1631202278840442882

Inscripcions a la 70 Sessió Web

La 70 Sessió Web es transmetrà per Zoom. Inscriu-t’hi en aquest formulari:

Formulari d'inscripció a la 70 Sessió Web 'Som tan col·laboratius com diem?' a càrrec de Manel Muntada (Cumclavis)

Qüestió de ciberseguretat… Ho pesquem?

gencatdigitalDeixa un comentari


Saps què has de tenir en compte per incrementar la teva seguretat en l’ús de tecnologies? Has sentit a parlar de phishing o smishing? Tens instal·lat antivirus al teu mòbil?

El frau digital i les estafes a través d’internet amb l’objectiu d’aconseguir les nostres dades privades, credencials bancàries o els nostres diners cada vegada són més freqüents.

Si penses en ciberatacs possiblement et venen al cap atacs tecnològics que cerquen vulnerabilitats en sistemes informàtics o en servidors. Però el tipus de ciberatac que està en auge és el que busca la vulnerabilitat en les persones, que acaben participant activament en l’estafa. No són atacs purament tecnològics, sinó d’enginyeria social.

Com et pots protegir davant d’aquest frau? Tot i no tenir un mètode infal·lible, pots cultivar hàbits cibersaludables, com parar atenció a les estranyeses, verificar que qui et demana les dades és qui diu ser…

En vols saber més? Inscriu-te ara a la 69 Sessió Web i podràs escoltar Tomàs Roy, director de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, l’organisme encarregat d’establir el servei públic de ciberseguretat i d’augmentar el nivell de seguretat dels sistemes d’informació a Catalunya.

Ah…! I del phishing i el smishing el TERMCAT (Centre de Terminologia) proposen de dir-ne pesca per correu electrònic i pesca per SMS perquè és una activitat cada cop més present malauradament al nostre voltant. Ho pesquem?

Inscripcions a la 69 Sessió Web

La 69 Sessió Web es transmetrà per Zoom. Inscriu-t’hi en aquest formulari:

68 Sessió Web ‘Com fer que un servei serveixi’. Síntesi i materials – Inscripcions a la 69 Sessió Web

gencatdigital10 comentaris

Josep Maria Flores (Millora dels Serveis Digitals. DGAD)


Escolta’n el pòdcast

Mira el vídeo a Youtube

En la 68 Sessió Web, Josep Maria Flores, cap de l’Àrea d’Impuls de la Millora dels Serveis Digitals de la Direcció General d’Administració Digital (Generalitat de Catalunya), ha explicat que, perquè un servei serveixi, ha d’anar bé a les persones usuàries per resoldre els seus problemes. I això vol dir que s’ha de dissenyar seguint la metodologia de pensament de disseny (design thinking), com fa la Generalitat de Catalunya.

Josep Maria Flores ha bolcat en la Sessió interessants aportacions que val la pena recollir:

«Les persones usuàries acostumades a les eines digitals ens assenyalen els serveis públics digitals que no serveixen: quan no els fan servir, o prefereixen gastar mig matí per venir a l’oficina d’atenció ciutadana presencialment, o pagar una gestoria».

«Millorar els serveis públics és tan necessari per als ciutadans com per als empleats que hi treballem. Ningú vol matinar cada dia per anar a treballar en una cosa que no funciona. I és possible fer-ho».

«Els serveis fracassen quan no es dissenyen. O no se n’entén el context i la necessitat. Cal parlar amb els usuaris, adaptar el servei al que saben i entenen. I cal prototipar i validar-lo tot amb les persones que l’hauran de fer servir».

«La metodologia de disseny de serveis marca quins passos cal seguir per evitar els errors habituals de disseny i aconseguir uns bons serveis. La @gencat l’ha aplicada des de 2020 en una desena de projectes, i ara toca generalitzar-ne l’ús».

«Per això el @govern de la @gencat presentarà aviat la ‘Guia de serveis digitals’ 2a ed dins la Col·lecció #AdministracióDigital en CAT-ESP-EN-OC per difondre arreu i ajudar a elaborar com han de ser els serveis públics en un context digital»

Inscripcions a la 69 Sessió Web

La 69 Sessió Web es transmetrà per Zoom. Inscriu-thi aquí formulari:

(Tal com vam informar a la sessió, a l’espai de Comentaris trobareu les respostes addicionals corresponents a les preguntes que ens han arribat des de diversos canals).

Itinerari de la Unió Europea cap a la Dècada Digital per al 2030

gencatdigitalDeixa un comentari

El 14 de desembre de 2022 el Diari Oficial de la UE publica la Decisió (UE) 2022/2481 del Consell i del Parlament Europeu, que estableix el programa estratègic de la Dècada Digital per al 2030. El programa adopta mesures que busquen promoure un entorn digital centrat en l’ésser humà, segur i sostenible ambientalment, així com superar la bretxa digital i garantir la sobirania digital de la UE.

Tot això basat en els drets fonamentals i reforçant els principis i valors de la Unió. En aquest sentit, la Comissió proposa una Declaració Europea sobre els Drets i Principis Digitals per a la Dècada Digital (26 de gener de 2022), que cerca situar les persones i els seus drets al centre de la transformació digital, donar suport a la solidaritat i la inclusió, garantir la llibertat d’elecció en línia, fomentar la participació en l’espai públic digital, augmentar la seguretat i l’empoderament de les persones i promoure la sostenibilitat del futur digital.

El programa estratègic garanteix l’assoliment de les metes establertes amb la Comunicació (UE) ‘Brúixola digital 2030: l’enfocament d’Europa per a la Dècada Digital’ (9 de març de 2021), que s’estructuren en quatre punts cardinals:


El sistema de seguiment per avaluar la consecució de les metes està basat en l’Índex d’Economia i Societat Digitals (DESI). Es tracta d’un sistema transparent, estructurat i compartit. Cada estat membre presentarà a la Comissió el seu full de ruta estratègic estatal, que ha d’incloure la planificació de mesures i polítiques que contribueixin als objectius generals i les metes digitals, així com el càlcul dels recursos necessaris per dur-les a terme. A banda, la Comissió elaborarà un informe anual sobre l’estat de la Dècada Digital.

El pla estratègic és innovador en establir mecanismes de cooperació entre els estats membres i la Comissió. Posar en comú recursos per aconseguir la transformació digital assegura que els propòsits són assolits per tots els territoris de la Unió.

S’hi estableixen també les pautes per dur a terme projectes plurinacionals destinats a abordar vulnerabilitats i dependències estratègiques de la Unió en les cadenes de subministrament digitals i contribuir a la transformació digital inclusiva i sostenible de ciutadans i empreses (especialment pimes). Es tracta de projectes de gran escala que aglutinen recursos de la UE, estatals i privats per assolir fites que cap estat membre podria fer per si mateix.

68 Sessió Web ‘Com fer que un servei serveixi’ amb Josep Maria Flores (Millora dels Serveis Digitals. DGAD)

gencatdigitalDeixa un comentari


D’ençà de l’arribada d’internet, hem vist una eclosió de nous tipus de serveis. Els serveis digitals que tothom sap usar sense necessitat de llegir un manual d’instruccions han passat a ocupar la nostra vida diària.

Les administracions públiques també ens hi hem volgut afegir, i hi dediquem grans esforços. Però, ai, no n’hi ha prou amb tenir formularis a internet: si la majoria d’usuaris no els saben usar, llavors no són serveis sinó tràmits o més aviat tràngols.

Perquè un servei sigui un servei, el fonamental és que serveixi, és a dir, que vagi bé a les persones usuàries per resoldre els seus problemes. I això requereix que s’hagi dissenyat: que s’hagi pensat i provat per garantir que el servei sigui fàcil i útil. La metodologia per dissenyar bons serveis està plenament consolidada arreu del món, i algunes administracions com la Generalitat estan fent passos per aplicar-la.

De tot plegat en parlarà el Josep Maria Flores, cap de l’Àrea d’Impuls de la Millora dels Serveis Digitals de la Direcció General d’Administració Digital en la 68 Sessió Web ‘Com fer que un servei serveixi’, el dijous 2 de febrer de 2023.

La sessió es transmetrà per Zoom. T’hi pots inscriure per aquest formulari:

67 Sessió Web ‘Canviant l’Administració des de dins. Com?’ amb Jordi Castanyer – Ponència i materials

gencatdigitalDeixa un comentari

Jordi Castanyer (Diputació de Girona)

Escolta’n el pòdcast!

 


Bon dia! Esteu preparats per als 30 minuts més emocionants d’aquest matí? M’agradaria explicar-vos un relat on hi ha una història de supervivència, una de por, una de d’amor i una d’èxit! No són històries correlatives, sinó que són històries entrellaçades que no són fàcils d’identificar. Són històries basades en fets reals, no vol dir que tot sigui real. Permeteu-me una petita adaptació del que deia  l’Anthony Blake: qualsevol interpretació que un fet sigui real és fruit de la vostra imaginació. Durant aquests 30 minuts m’agradaria que us quedéssiu amb alguns conceptes i que us sorgissin algunes idees. Cadascú es quedarà amb el que més li cridi la atenció i li interessi, això no ho puc escollir jo. Però sí que m’agradaria que us quedéssiu amb un missatge, per això us el dic ara i ja ho tenim fet. Sabeu quina és l’arma més poderosa per al canvi? L’actitud! És vostra i només depèn de vosaltres. Possiblement coneixereu aquella frase que diu: No és important el que et passa, sinó el que tu fas amb el que et passa. El que vosaltres decidiu fer i com decidiu fer-ho és l’arma més poderosa que teniu per provocar el canvi.

Som-hi doncs?

Llegeix més »

La Generalitat treballa per oferir serveis proactius

gencatdigital1 comentari

El Govern de la Generalitat de Catalunya s’ha adherit a la xarxa d’UserCentricities europea perquè comparteix l’interès per oferir uns millors serveis públics ajustats a les necessitats del ciutadà. El text d’aquesta entrada es basa en la intervenció de la directora general d’Administració Digital, Núria Espuny Salvadó, en el 2022 UserCentriCities Summit, esdevingut al Districte Administratiu el 15 de novembre de 2022.

El projecte en què es troba immers el Govern de Catalunya és de transformació més que pas de transformació digital, ja que, al capdavall, es tracta d’un canvi cultural per canviar allò que s’ha fet sempre de la mateixa manera per inèrcies del marc legal, de la cultura organitzativa…

Cal aprofitar la dinàmica general de canvi, gràcies en part als Fons Next Generation I també a iniciatives com UserCentriCities per poder compartir experiències i bones pràctiques a nivell europeu.

L’estratègia de govern digital de la Generalitat de Catalunya es fa redissenyant processos i utilitzant noves metodologies, tecnologies emergents, nous socis en la cocreació com són els ciutadans i, per descomptat, utilitzant dades, extraient-ne tot el poder que tenen. Amb tota aquesta combinació es poden obtenir serveis reals centrats en l’usuari i fàcils d’utilitzar: comprensibles, personalitzats i proactius.

Llegeix més »