El mètode català per als serveis públics centrats en l’usuari

Actualment, el model es basa en quatre pilars:

Serveis digitals proactius i personalitzats

  • Eines i serveis digitals comuns per a totes les administracions catalanes
  • Interoperabilitat
  • Comunicació clara

Per assolir aquestes fites, és necessària una bona governança de les dades, desenvolupada amb una perspectiva holística: integrant el punt de vista legal, tecnològic, organitzatiu i operatiu. També és imprescindible un canvi cultural, un canvi en la mentalitat de l’organització i dels servidors públics vinculat a la relació amb la ciutadania.

Un dels projectes destacats és la Guia de serveis digitals, que recull la metodologia de disseny de serveis i que incorpora la cocreació de serveis amb ciutadans des del principi del procés. Amb aquesta metodologia, l’experiència de l’usuari és al centre de tot el procés de disseny de serveis.

Així mateix és cabdal un bon model d’interoperabilitat per complir amb el principi essencial de demanar la informació al ciutadà només una vegada (no tornar a demanar informació que ja té l’Administració). El model d’interoperabilitat català és referent a l’Estat espanyol, especialment per haver-se concebut amb el consens de totes les parts implicades i per aplicar-se a la totalitat del sector públic de Catalunya, des del Govern als ajuntaments, compartint-hi esforços i inversió.

L’èxit del model d’interoperabilitat neix de quatre elements comuns: marc legal, organització, tecnologia i model d’interoperabilitat comuns. L’ecosistema d’interoperabilitat a Catalunya el conformen tres nodes d’interconnexió que faciliten a les entitats públiques accedir a dades i documents de la resta d’entitats:

  • PICA. Eina d’interoperabilitat dins l’Administració de la Generalitat
  • PCI. Eina per la a resta del sector públic català. Administracions locals, universitats, empreses públiques…
  • PID. Eina que connecta amb les dades de l’Estat espanyol i d’altres regions de l’Estat.

Així doncs, per oferir serveis centrats en l’usuari calen, entre d’altres, dades i col·laboració.

En primer lloc, es necessita la governança de les dades com a pedra angular de la transformació digital. Convé disposar de moltes dades de la ciutadania, però també que aquestes dades siguin acurades, gestionades i compartides.

En segon lloc, i per poder conèixer millor a la ciutadania, anticipar-se a les seves necessitats i oferir serveis proactivament, calen la interoperabilitat i la col·laboració interadministrativa a tots els nivells.

Avançant cap a l’Europa interoperable

La interoperabilitat ha estat una de les línies d’actuació estratègiques prioritzada des dels inicis de l’Administració digital a Catalunya.

Actualment, per avançar en la transformació digital, la Unió Europea promou establir un mercat únic digital, amb xarxes i sistemes d’informació completament interoperables.

La Comissió europea ha publicat la proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell pel qual s’estableixen mesures per garantir un alt nivell d’interoperabilitat del sector públic de tota la Unió Europea (anomenada ‘Llei de l’Europa Interoperable’). La proposta de reglament pretén garantir l’intercanvi eficient i segur de dades per poder millorar els serveis públics alhora que accelera la transformació digital del sector públic europeu perquè crea una xarxa d’administracions públiques digitals interconnectades i les acosta als objectius definits a l’Agenda 2030.

La Llei de l’Europa interoperable regula un marc de cooperació estructurada entre administracions públiques de tots els nivells que contribueix a un intercanvi de dades transfronterer més segur, just i coherent amb altres àmbits del mercat únic digital. També estableix avaluacions d’interoperabilitat obligatòries per fer seguiment de l’impacte dels canvis en el sector TIC relatius a la interoperabilitat transfronterera de la Unió.

Llegeix més »

60 Sessió Web ‘Governar dades per viure millor’. Síntesi i materials 

nuriaespunysalvado
Núria Espuny Salvado, DG Administració Digital i Organització

Podcast de la sessió

Sí, les dades són una oportunitat per viure millor. Núria Espuny Salvadó, directora general d’Administració Digital i d’Organització (Generalitat de Catalunya), explica que actualment estem en disposició d’usar dades per innovar i créixer en tots els sentits: econòmic, social, ecològic, democràtic. Des de la medicina personalitzada o la millora de la mobilitat fins a la definició de polítiques públiques més bones o la personalització i proactivitat del serveis públics. 

A l’Administració tenim moltes dades però hi ha limitacions de caràcter normatiu o organitzatiu per usar-les plenament, com la manca de professionals experts o d’una cultura d’explotació de dades que ajudin a pronosticar o a prendre decisions. Per superar els obstacles, ens calen eines tecnològiques però també de governança estratègica i de gestió de canvi cultural. Podem comptar amb el suport d’Europa, que s’ha posicionat clarament per la gestió i la governança de les dades i que ha posat en marxa un marc normatiu bàsic i una dotació pressupostària extraordinària (Fons Next Generation) per afrontar-la. 

A la Generalitat, a més de disposar de l’inventari de més de 3.000 conjunts de dades i que ara s’amplia també a les entitats del sector públic, s’ha definit un model de govern de les dades que s’aprovarà properament per acord de govern. En aquest marc, s’han impulsat iniciatives –com la creació d’un Comitè d’Ètica de les Dades, participat per persones expertes i de la societat civil– per garantir que les dades siguin segures, transparents i que generin confiança en la ciutadania i resta d’actors a l’hora de recol·lectar-les.  

L’Administració ha de saber explicar molt bé els beneficis que els serveis públics proactius i personalitzats aporten a la ciutadania. I sobretot, maldar perquè la ciutadania sigui la protagonista de les seves dades i que decideixi què fer-ne o què vol que en faci l’Administració per poder, així, entre tots plegats, viure millor ;). 

Vídeo de la Sessió Web

(Tal com vam informar a la sessió, a l’espai de Comentaris trobareu les respostes corresponents a les preguntes que ens han arribat des de diversos canals).

Assistència a la ciutadania per videotrucada: l’experiència de l’ATC en el disseny de serveis digitals – Marc Maese i Gemma Sala

En el marc de l’estratègia per apropar l’Administració a la ciutadania, l’Agència Tributària de Catalunya ha decidit apostar per la videotrucada com a mitjà per facilitar el suport i l’assistència a la ciutadania en la presentació de tributs i realització d’altres tràmits associats. Actualment, l’Agència proporciona aquesta assistència pel canal presencial i també, en alguns tràmits, a través del canal telefònic. La incorporació de la videotrucada es valora com una opció per millorar el suport no presencial, que permet una millor identificació de les persones interlocutores i facilita l’intercanvi de documents, la qual cosa equival a oferir una experiència pràcticament homòloga a la presencial, però sense haver de sortir de casa, i així estalviar costos a la ciutadania.

Llegeix més »

La col·laboració institucional com a motor del canvi digital: noves formes de comunicació entre el Síndic de Greuges i l’Administració de la Generalitat – Raquel Sánchez

El Síndic de Greuges és la institució que vetlla pel bon funcionament de les administracions i protegeix les persones de possibles situacions de desemparament que els pugui provocar l’actuació (o la no actuació) d’aquestes administracions. En l’exercici de la seva potestat, atén anualment un volum important de queixes que les persones li adrecen per tal que vetlli pels seus drets en diferents situacions. Per resoldre aquestes peticions, així com d’altres actuacions que du a terme en l’exercici de les seves funcions, el Síndic trasllada diverses peticions d’informació a l’Administració de la Generalitat, amb la voluntat d’identificar clarament la problemàtica i trobar una solució al més aviat possible, per garantir que es respecten els drets de la ciutadania.

Fins ara, les peticions del Síndic s’adreçaven a la Generalitat a través de l’EACAT, però la manera de gestionar aquestes peticions des de les dues institucions feia que els temps de gestió i els esforços que s’havien d’invertir per aportar la solució fossin superiors als necessaris i que impactessin en els terminis de resolució i, per tant, en l’atenció final a la ciutadania.

Llegeix més »

Organitzem-nos per fer servir els algorismes de forma ètica – Josep Maria Flores

L’era digital es caracteritza per la disponibilitat massiva de dades que alimenten algorismes, alguns dels quals són simples regles mecàniques, mentre que d’altres, els d’intel·ligència artificial, són màquines capaces de formar-se un criteri propi per prendre decisions complexes a partir del que els ensenyem o fins i tot del que aprenen pel seu compte. Això dona a la humanitat una nova i potent capacitat de resoldre reptes, així com de generar alguns efectes secundaris no desitjats.

Llegeix més »