65 Sessió Web ‘Les dades ho són tot [o gairebé tot] a la nostra institució’ amb Àngels Vidal


Les dades ocupen un lloc central en la transformació digital i en tots els nostres àmbits relacionals: què produïm, què consumim, com vivim… La munió de dades al nostre abast i la capacitat per usar-les i treure’n profit són la base per créixer i innovar en tots els camps: econòmic, social, ecològic, democràtic. Noves eines basades i nous usos avançats de les dades que aporten valor i benefici arreu: salut, mobilitat, definició de polítiques públiques, personalització i proactivitat del serveis públics…

La Generalitat de Catalunya és conscient que el govern de les dades és la base de tota aquesta transformació digital, i, molt especialment, pel que fa a la prestació de serveis proactius i personalitzats. Unes dades governades han de facilitar que l’Administració basi la presa de decisions basada en dades i sigui més eficient.

Avançar en la cultura de la dada no és un fita tecnològica sinó un projecte fonamentalment de gestió de canvi cultural.

De tot plegat en parlarà Àngels Vidal, cap de l’Àrea per al Govern de les Dades de la Direcció General d’Administració Digital i d’Organització en la 65 Sessió Web ‘Les dades ho són tot [o gairebé tot] a la nostra institució’, el dijous 6 d’octubre de 2022. Una opció excel·lent per conèixer en 30 minuts un del projectes més determinants a tota mena d’institucions.

La sessió es transmetrà per Zoom. T’hi pots inscriure per aquest formulari:


I recorda que, per rebre tota la informació relacionada amb les Sessions Web, t’has de subscriure a aquest blog (apartat ‘Subscriu-t’hi’).

64 Sessió Web ‘Català digital’, amb Àngels Guerrero (SPL) – Síntesi i materials

Àngels Guerrero (Secretaria de Política Lingüística)

La 64 Sessió Web ‘Català digital’ ha obtingut molta audiència i entusiasme al llarg de tota la intervenció. Escolta’n el pòdcast!

Pòdcast de la sessió


T’oferim un compendi dels punts clau de la intervenció d’Àngels Guerrero:

«Cal usar un llenguatge empàtic, autèntic, senzill i directe per acostar l’Administració als ciutadans, seduir-los, crear-hi connexió; perquè vinguin a nosaltres i, sobretot, perquè s’hi quedin, tant per la qualitat de la informació com per com la donem».

«Instagram és un espai que humanitza l’Administració i els serveis davant el ciutadà. Aprofitem-lo per acostar la institució a la ciutadania amb un llenguatge proper, comunicant-nos amb naturalitat i un registre formal, però fresc i directe, que emocioni». 

«La nostra escriptura ha de ser impecable, sense incorreccions. Cal treballar amb diccionaris (de definicions, per no fer errades; de sinònims, per enriquir el text) i aprofitar serveis a les xarxes com l’Optimot per resoldre dubtes».

«Usem un lèxic precís, però natural: evitem formes del registre literari, els cultismes; no usem estrangerismes si existeix l’equivalent en català; davant de més d’una opció, triem la més genuïna en català; fugim de paraules que no aporten significat». 

«Fins i tot quan estigui justificat un to més distès en els nostres missatges, no hem de perdre de vista en nom de qui escrivim. Serem la cara visible de la institució i el que direm repercutirà en la imatge de l’organització».

Vols saber-ne més? Llegeix el Capítol 4. Registre comunicatiu del Manual dels governs a Instagram!

Vídeo de la 64 Sessió Web publicat al canal Youtube de l’EAPC:

64 Sessió Web ‘Català digital’, amb Àngels Guerrero (SPL)

Les llengües són sistemes que cal dominar en els diferents usos: social, familiar, laboral, digital… Per això totes les organitzacions malden per sistematitzar i difondre aquelles pautes que més poden ajudar els parlants a conèixer-les i usar-les amb correcció i genuïnitat.

Però massa sovint aquestes pautes es converteixen en guies lingüístiques enciclopèdiques inacabables. Per a un dels capítols d’un manual sobre una plataforma de xarxes socials que es presentarà properament, la Secretaria de Política Lingüística va elaborar un conjunt de criteris centrats en aquelles qüestions que poden presentar més dificultat i va obviar aquells altres que són més fàcils de recordar o dominar.

El resultat són uns criteris inicialment enfocats a xarxes socials i altres canals digitals, utilitzables –amb alguna adaptació– per a textos i comunicacions de l’àmbit presencial també. És a dir, uns criteris que podrem usar ben bé a mode de guia d’estil lingüístic que tan bé ens pot servir ;).

Àngels Guerrero (SPL) en parlarà a la 64 Sessió Web ‘Català digital’. És una oportunitat única. Per comunicar amb criteri, no te la perdis! T’esperem el dijous 7 de juliol a la 64 Sessió Web!

La sessió es transmetrà per Zoom. T’hi pots inscriure per aquest formulari https://forms.office.com/r/22x1u3Y2Vs.

I recorda que, per rebre tota la informació relacionada amb les Sessions Web, t’has de subscriure a aquest blog (apartat ‘Subscriu-t’hi’).

63 Sessió Web ‘ACTIC per a uns ciutadans i uns professionals digitals?’ – Síntesi i materials

Ricard Faura (Inclusió i Capacitació. DG de Societat Digital)

La 63 Sessió Web ‘ACTIC per a uns ciutadans i uns professionals digitals?’ ha suscitat molt d’interès, i ha generat molta participació dels assistents, a través de preguntes que el ponent ens respondrà properament en aquest mateix blog.

Podcast de la sessió

A continuació trobareu una síntesi dels punts principals de la intervenció de Ricard Faura:

«L’ACTIC és la certificació acreditativa de la competència digital, entesa com a combinació de coneixements, habilitats i actituds en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació».
«El 26 de febrer de 2008 es va aprovar per Acord de Govern el model ACTIC, que té tres nivells, bàsic, mitjà i avançat, i vuit competències. Ja hem superat la xifra de més de 170.000 proves».
«Actualment s’està treballant en la revisió de la normativa de l’ACTIC per adequar-la al Decret 13/2021 i en l’adaptació dels continguts al Marc Europeu de competències digitals DIGCOMP».
«L’ACTIC ha estat el primer certificat de Competències Digitals d’Europa. Ser els primers té avantatges i inconvenients, però et permet ser un referent en una aposta que s’està fent a tot el continent».
«Altres governs estan desenvolupant el seu certificat, i el Marc Europeu està proposant unes equivalències entre aquests certificats, treballs que tot just fa uns mesos que han començat».

Vídeo de la Sessió Web

Vídeo de la 63 Sessió Web (02.06.2022)
Vídeo de la 63 Sessió Web publicat al canal Youtube de l’EAPC (03.06.2022)

(Tal com vam informar a la sessió, a l’espai de Comentaris trobareu les respostes corresponents a les preguntes que ens han arribat des de diversos canals).

63 Sessió Web ‘ACTIC per a uns ciutadans i uns professionals digitals?’

La capacitació i l’alfabetització digital són imprescindibles per al desenvolupament d’una societat digital igualitària i diversa amb una ciutadania més participativa i activa.

Des de fa més de 12 anys l’acreditació ACTIC ha expedit més de 100.000 certificats que empoderen les persones perquè exerceixin plenament els seus drets i responsabilitats en una societat cada cop més digital.

En vols saber més, de l’alfabetització i la bretxa digital? T’esperem el dijous 2 de juny a la 63 Sessió Web a càrrec de Ricard Faura!

La videosessió es transmetrà per Zoom. T’hi pots inscriure per aquest formulari https://forms.office.com/r/0QZ9paLns7 .

I recorda que, per rebre tota la informació relacionada amb les Sessions Web, t’has de subscriure a aquest blog (apartat ‘Subscriu-t’hi’).

Si tens algun aspecte general que vols que comenti el ponent, fes un comentari en aquest apunt.

62 Sessió Web ‘Transparentem la digitalització o no juguem‘. Síntesi i materials

Jaime Gómez-Obregón, enginyer, programador i activista informàtic. Autor d’eines digitals per monitorar les institucions i transparentar l’acció de les administracions públiques, a partir de la ciència, la intel·ligència i l’obertura de dades.

Podcast de la sessió

En aquesta 62 Sessió Web, Jaime Gómez-Obregón ens ha parlat de la necessitat de transparentar la digitalització a les administracions públiques.

La ponència ha donat lloc a unes reflexions punyents i interessants que tot seguit us compartim:

«L’Administració és la gran fàbrica de dades públiques. Però sense llicència oberta per reutilitzar-les i reconstruir-les són un valor captiu. I allà fora sempre hi ha algú amb idees i capacitat d’esprémer-les de forma innovadora».
«Les dades mercantils formen part d’un registre clau per lluitar contra la corrupció i el frau. Són dades públiques, però no es publiquen. A més, es deixa perdre l’oportunitat que tots els actors puguin generar valor amb aquestes dades».
«Actualment hi ha 7,9 milions de resolucions de tribunals que es redacten i tracten amb fons públics. No tenen propietat intel·lectual i són públiques. Però es publiquen amb limitacions perquè les comercialitza la institució mateixa».
«El llenguatge jurídic és una barrera artificial entre l’Administració i l’administrat. Caldria adreçar-se a la ciutadania com a humans. I donar les referències legals i els tecnicismes en annexos o desplegables per a qui els necessiti».
«Un servei públic digital és un diàleg amb la ciutadania. Quan està mal dissenyat provoca una transició emocional en el ciutadà, que no canalitzarà la seva frustració cursant una instància, sinó amb comentaris a les xarxes socials».
«Els manuals d’usuari: tirallongues PDF que ningú no llegeix. El manual d’un servei públic digital és la constatació d’un fracàs. S’ofereix un servei mal dissenyat i  es pretén que aprenguem a utilitzar-lo. On és el manual de Wallapop?».
«Un telèfon de suport no és un plus al ciutadà: és la constatació del fracàs del canal digital. El Centre d’Atenció a l’Usuari és un símptoma clar que el servei està mal dissenyat, que és excessivament complex».
«Utilitzaria algú la banca digital si per firmar les operacions calgués superar la gimcana dels certificats digitals, la versió Java i els seus corresponents manuals d’usuari?».
«La digitalització dels serveis públics és reflex de la complexitat de les estructures internes de l’estat. És la llei de Conway. Un país administrativament complex reflecteix aquesta complexitat en les seves interfícies amb la ciutadania».
«Intraprenedors a l’Administració. En aquesta dècada, la desafecció de la ciutadania amb les institucions dependrà de la qualitat dels serveis digitals. Cal donar el timó als qui volen canviar les coses des de dins i amb visions noves».
«La bretxa digital d’avui separa la qualitat dels serveis digitals que fem servir cada dia de la dels serveis equivalents de les administracions públiques. La desafecció de la ciutadania cap a les institucions dependrà d’aquesta bretxa».

Vídeo de la Sessió Web

Vídeo de la 62 Sessió Web (05.05.2022)
Vídeo de la 62 Sessió Web publicat al canal Youtube de l’EAPC (18.05.2022)

62 Sessió Web ‘Transparentem la digitalització o no juguem’

Jaime Gómez-Obregón és enginyer, programador i activista informàtic. Autor d’eines digitals per monitorar les institucions i transparentar l’acció de les administracions públiques, a partir de la ciència, la intel·ligència i l’obertura de dades.

Gómez-Obregón considera que la transparència en la contractació pública necessita de dades públiques i per això s’ha significat demanant l’alliberament de les dades del Registre Mercantil i l’obertura de tots els contractes de totes les administracions públiques.

De tot plegat ens en parlarà el dijous 5 de maig de 2022, de 9 a 9:30 hores, a la 62 Sessió Web ‘Transparentem la digitalització o no juguem’.

No te la perdràs, oi?

La videosessió es transmetrà per Zoom. T’hi pots inscriure per aquest formulari https://bit.ly/inscripcions62SW.

I recorda que, per rebre tota la informació relacionada amb les Sessions Web, t’has de subscriure a aquest blog (apartat ‘Subscriu-t’hi’).

Si tens algun aspecte general que vols que comenti el ponent, fes un comentari en aquest apunt.

61 Sessió Web ‘Què entenem per Ecosistema de la Governança Pública’. Síntesi i materials

Ismael Peña-López, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

Podcast de la sessió

En aquesta Sessió Web, Ismael Peña-López, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, ha fet una anàlisi basada en el fet que les democràcies liberals són filles dels canvis provocats per les revolucions científica i industrial, principalment, per respondre a la manera estàtica de governar dels poders tradicionals.

Segons la tecnopolítica, en l’actual model social el coneixement i els instruments s’han democratitzat sobre manera i han configurat un ecosistema amb uns actors (ciutadania, empreses, entitats) que solen actuar i prendre decisions més de pressa que les seves institucions. Per tant, ara ja no importa tant dissenyar governs sinó encertar les seves estratègies de governança.

En aquest nou entorn, ha explicat quin ha de ser el rol de l’Administració pública i el de l’Escola d’Administració Pública en aquesta societat en xarxa, i el dels servidors públics i els seus dirigents.

Vídeo de la Sessió Web

Presentació de la Sessió Web

(Tal com vam informar a la sessió, a l’espai de Comentaris trobareu les respostes corresponents a les preguntes que ens han arribat des de diversos canals).

61 Sessió Web ‘Què entenem per Ecosistema de la Governança Pública’

Les democràcies liberals són filles dels canvis provocats per les revolucions científica i industrial, principalment, per respondre a la manera estàtica de governar dels poders tradicionals.

Segons la tecnopolítica, en l’actual model social el coneixement i els instruments s’han democratitzat sobre manera i han configurat un ecosistema amb uns actors (ciutadania, empreses, entitats) que solen actuar i prendre decisions més de pressa que les seves institucions. Per tant, ara ja no importa tant dissenyar governs sinó encertar les seves estratègies de governança.

En aquest nou entorn, quin ha de ser el rol de l’Administració pública? I el de l’Escola d’Administració Pública? Com han de ser els servidors públics en aquesta societat digital i en xarxa? I els dirigents?

Vine per conèixer possibles respostes el dijous 7 d’abril de 2022, de 9 a 9:30 hores, a la 61 Sessió Web ‘Què entenem per Ecosistema de la Governança Pública’, a càrrec d’Ismael Peña-López, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

La videosessió es transmetrà per Zoom. T’hi pots inscriure per aquest formulari https://bit.ly/inscripcions61SW.

I recorda que, per rebre tota la informació relacionada amb les Sessions Web, t’has de subscriure a aquest blog (apartat ‘Subscriu-t’hi’).

Si tens algun aspecte general que vols que comenti el ponent, fes un comentari en aquest apunt.

60 Sessió Web ‘Governar dades per viure millor’. Síntesi i materials 

nuriaespunysalvado
Núria Espuny Salvado, DG Administració Digital i Organització

Podcast de la sessió

Sí, les dades són una oportunitat per viure millor. Núria Espuny Salvadó, directora general d’Administració Digital i d’Organització (Generalitat de Catalunya), explica que actualment estem en disposició d’usar dades per innovar i créixer en tots els sentits: econòmic, social, ecològic, democràtic. Des de la medicina personalitzada o la millora de la mobilitat fins a la definició de polítiques públiques més bones o la personalització i proactivitat del serveis públics. 

A l’Administració tenim moltes dades però hi ha limitacions de caràcter normatiu o organitzatiu per usar-les plenament, com la manca de professionals experts o d’una cultura d’explotació de dades que ajudin a pronosticar o a prendre decisions. Per superar els obstacles, ens calen eines tecnològiques però també de governança estratègica i de gestió de canvi cultural. Podem comptar amb el suport d’Europa, que s’ha posicionat clarament per la gestió i la governança de les dades i que ha posat en marxa un marc normatiu bàsic i una dotació pressupostària extraordinària (Fons Next Generation) per afrontar-la. 

A la Generalitat, a més de disposar de l’inventari de més de 3.000 conjunts de dades i que ara s’amplia també a les entitats del sector públic, s’ha definit un model de govern de les dades que s’aprovarà properament per acord de govern. En aquest marc, s’han impulsat iniciatives –com la creació d’un Comitè d’Ètica de les Dades, participat per persones expertes i de la societat civil– per garantir que les dades siguin segures, transparents i que generin confiança en la ciutadania i resta d’actors a l’hora de recol·lectar-les.  

L’Administració ha de saber explicar molt bé els beneficis que els serveis públics proactius i personalitzats aporten a la ciutadania. I sobretot, maldar perquè la ciutadania sigui la protagonista de les seves dades i que decideixi què fer-ne o què vol que en faci l’Administració per poder, així, entre tots plegats, viure millor ;). 

Vídeo de la Sessió Web

(Tal com vam informar a la sessió, a l’espai de Comentaris trobareu les respostes corresponents a les preguntes que ens han arribat des de diversos canals).