Autor: gencatdigital

72 Sessió Web ‘Polítiques d’innovació’. Síntesi i materials – Inscripcions a la 73 Sessió Web

gencatdigitalDeixa un comentari
Pòster del YouTube

Aquí hi ha disponibles els materials de la 72 Sessió Web ‘Polítiques d’innovació’ a càrrec d’Esteve Almirall, professor d’ESADE i de la Universitat Ramon Llull.

Esteve Almirall esmenta la innovació per la unió de realitat augmentada i la IA generativa. També el programa Midjourney, en les seves versions 4 i 5, per generar imatges d’alta qualitat o internet generativa en el cas dels impostos americans.

La ciència que està més amunt és la rellevant i és la que es pot aprofitar. Aquí és produeix la innovació: quan hi ha un ecosistema i es pot recombinar. Cal adopció de les TIC i que hi hagi demanda d’innovació. I evidentment que hi hagi ecosistemes que aprofitin aquesta innovació.

Innovar és capturar el valor: en consultoria, en governs, en administracions… Per exemple, Japó usa ChatGPT per relacionar-se amb la ciutadania i simplificar la gestió de la seva relació.

Mecanismes de creació en el món digital. La innovació és adopció. Hi ha diverses velocitats en la innovació digital. El món del futur serà d’empreses més petites i això no vol dir que hi hagi menys professionals.

Inscripcions a la 73 Sessió Web

____________________________________________________

A continuació Esteve Almirall respon les preguntes que li van adreçar diverses persones assistents a la 72 Sessió Web.

  1. Es poden promoure polítiques d’innovació al sector públic des d’àmbits diferents d’administracions i governs?
    EA: És clar! les polítiques dinnovació tenen molta implementació i per tant són molt sectorials i locals. Coneixem algunes polítiques d’èxit genèriques com el SBIR americà, però la majoria s’han d’adaptar a cada sector. La innovació té molta implementació. Una bona idea és interessant, però una bona implementació és millor!
  2. Quins components ha de reunir en general la innovació a més del tecnològic?
    EA:     Una innovació és un invent que la gent i les empreses adopten i tenen impacte. L’adopció és on cal insistir, perquè l’adopció no és només incorporar-lo a l’organització sinó produir noves innovacions mitjançant un remix amb les estratègies o productes/serveis existents. Hem de posar molt més accent en l’adopció i potser no tant en la creació de noves propostes.
  3. Què necessitem per impulsar la innovació tecnològica? Lideratge? Gestió del canvi? Oportunitats de negoci per sobre de pèrdues de beneficis empresarials?
    EA:     La intensitat competitiva del sector és fonamental. Dona força igual que el sector sigui públic, privat, estatal, profit o non-profit, el que cal és que competeixi. Aquest és l’element clau. Un sector que no competeix és un sector que no innovarà. Incrementar la intensitat competitiva de les nostres organitzacions i l’Administració és l’element clau. Els països asiàtics ho van fer enfocant-se a l’exportació. Les universitats americanes mitjançant els rànquings i la lliure elecció. Algunes administracions mancomunant serveis i deixant que les administracions elegeixin el que més convingui, alguns governs injectant organitzacions públiques al mercat (cas de l’habitatge a Àustria, per exemple) o incrementant la competència. Sigui com sigui sense intensitat competitiva, no hi ha innovació.

Pla de capacitació digital per al personal de la Generalitat de Catalunya 2023-2026:
Navegant cap a la transformació cultural i digital 

gencatdigitalDeixa un comentari

En l’era digital en què vivim, la transformació digital de les organitzacions no és només avançar en l’ús de les eines tecnològiques disponibles sinó, sobretot, en una transformació cultural, per avançar cap a maneres de fer i treballar més àgils, flexibles i col·laboratives, basades en l’ús de les dades i en el disseny de serveis i tràmits que s’ofereixen a la ciutadania. El pilar fonamental per dur aquesta transformació cultural són les persones!  

La Generalitat de Catalunya, conscient d’aquest repte, ha posat en marxa el Pla de capacitació digital per al seu personal, amb l’objectiu d’adaptar-se a aquests canvis constants i promoure la innovació en l’Administració pública. Aquest Pla, que abasta el període del 2023 al 2026, neix del Pla desenvolupat el 2021-2022, el millora i té com a missió principal capacitar tots els professionals per a aquest canvi cultural i vetllar per minimitzar la bretxa digital interna tant entre els professionals com entre les diferents unitats que formen l’organització. 

Llegeix més »

Votem als premis Novagob 2023!

gencatdigitalDeixa un comentari

Fins al 12 de juny podem votar les candidatures que la Direcció General d’Administració Digital hi ha presentat. Votem a:
https://bit.ly/votonovagob23

71 Sessió Web ‘Sincerament, el marc legal ajuda a la digitalització?’ – Inscripcions a la 72 Sessió Web

gencatdigitalDeixa un comentari

Escolta’n el pòdcast

Mira el vídeo a Youtube

La ponent Ruth Molina (Assessorament Jurídic de la DG d’Administració Digital) ha enfocat la intervenció amb els reptes que han d’abordar els advocats i advocades per donar suport en la transformació digital:

  • Cal esforç per conèixer i estar actualitzat en els nous àmbits de coneixement. 
  • Saber de les funcionalitats dels serveis digitals per entendre si estan garantint els principis i fonaments del dret.
  • Especialitzar-se en normes tècniques perquè formen part del marc normatiu.
  • Coordinar-se dins l’Administració de la Generalitat i amb les altres administracions.
  • Capacitar-se per innovar, adaptar, interpretar i consensuar l’aplicació de les normatives europees.

També ha donat a conèixer les normatives que tenen i tindran un gran impacte en la transformació digital.

I ha anat detallant la normativa relacionada amb la transformació digital a Catalunya: lleis de procediment administratiu i regim comú, la normativa que regula el Model Català d’Administració electrònica del sector públic de Catalunya, Decret 76/2020 d’Administració digital… I ha esmentat específicament la proposta de marc regulatori de la Unió Europea, molt enfocat a la governança de les dades i a la seva reutilització: llei de la dada, llei de la governança de la dada, la Llei de la interoperabilitat o el nou REIDAS 2.0. En tot aquest marc regulatori, té una gran rellevància el Reglament europeu de protecció de dades…  

Per últim ha abordat els reptes regulatoris, amb la irrupció de les noves tecnologies i fins concloure que cal regular un àmbit de vital importància com és la intel·ligència artificial (els advocats i les advocades tenim un nou amic per conèixer: el ChatGPT»).

Més informació de la Sessió recollida en el fil de Twitter de @sessionsweb twitter.com/sessionsweb/status/1664165691639967744

Inscripcions a la 71 Sessió Web

El mètode català per als serveis públics centrats en l’usuari

gencatdigitalDeixa un comentari

Actualment, el model es basa en quatre pilars:

Serveis digitals proactius i personalitzats

  • Eines i serveis digitals comuns per a totes les administracions catalanes
  • Interoperabilitat
  • Comunicació clara

Per assolir aquestes fites, és necessària una bona governança de les dades, desenvolupada amb una perspectiva holística: integrant el punt de vista legal, tecnològic, organitzatiu i operatiu. També és imprescindible un canvi cultural, un canvi en la mentalitat de l’organització i dels servidors públics vinculat a la relació amb la ciutadania.

Un dels projectes destacats és la Guia de serveis digitals, que recull la metodologia de disseny de serveis i que incorpora la cocreació de serveis amb ciutadans des del principi del procés. Amb aquesta metodologia, l’experiència de l’usuari és al centre de tot el procés de disseny de serveis.

Així mateix és cabdal un bon model d’interoperabilitat per complir amb el principi essencial de demanar la informació al ciutadà només una vegada (no tornar a demanar informació que ja té l’Administració). El model d’interoperabilitat català és referent a l’Estat espanyol, especialment per haver-se concebut amb el consens de totes les parts implicades i per aplicar-se a la totalitat del sector públic de Catalunya, des del Govern als ajuntaments, compartint-hi esforços i inversió.

L’èxit del model d’interoperabilitat neix de quatre elements comuns: marc legal, organització, tecnologia i model d’interoperabilitat comuns. L’ecosistema d’interoperabilitat a Catalunya el conformen tres nodes d’interconnexió que faciliten a les entitats públiques accedir a dades i documents de la resta d’entitats:

  • PICA. Eina d’interoperabilitat dins l’Administració de la Generalitat
  • PCI. Eina per la a resta del sector públic català. Administracions locals, universitats, empreses públiques…
  • PID. Eina que connecta amb les dades de l’Estat espanyol i d’altres regions de l’Estat.

Així doncs, per oferir serveis centrats en l’usuari calen, entre d’altres, dades i col·laboració.

En primer lloc, es necessita la governança de les dades com a pedra angular de la transformació digital. Convé disposar de moltes dades de la ciutadania, però també que aquestes dades siguin acurades, gestionades i compartides.

En segon lloc, i per poder conèixer millor a la ciutadania, anticipar-se a les seves necessitats i oferir serveis proactivament, calen la interoperabilitat i la col·laboració interadministrativa a tots els nivells.

70 Sessió Web ‘Som tan col·laboratius com diem?’. Síntesi i materials – Inscripcions a la 71 Sessió Web

gencatdigital1 comentari

Escolta’n el pòdcast

Mira el vídeo a Youtube

A la 70 Sessió Web ‘Som tan col·laboratius com diem?’, Manel Muntada (expert en gestió del coneixement, desenvolupament i canvi organitzatiu) ha centrat l’explicació a analitzar els impediments que impedeixen que acabem sent col·laboratius com som en essència i ha insistit en com treballar la cultura de la col·laboració:

‘Som tan col·laboratius com diem ser?’ Sí, les persones i les organitzacions i l’Administració són per naturalesa col·laboratives, per crear coneixement, aprendre i innnovar, i les recents crisis en són una bona mostra.

El que cal preguntar és si podem ser, sempre i en situacions normals, tan col·laboratius com sabem que som. El problema és que sols focalitzem la col·laboració en canals i recursos.

La col·laboració es basa en una necessitat real que es pot resoldre de manera compartida i, d’altra banda, en un tipus d’interacció entre persones basada en la igualtat, reciprocitat, respecte i reconeixement.

Hi ha impediments a la col·laboració: socials (individualisme), organitzacions massa ‘industrials’ (acceleració constant, equips ‘en propietat’ del cap, objectius propis) i indefinició del valor que ha d’aportar cada estrat en la col·laboració.

Cal impulsar la cultura de la col·laboració desenvolupant els equips (comunicació interpersonal de qualitat, moments zero, coapropiar) i alineant els models de direcció (implicació directiva, definició de la col·laboració com a model a seguir)

Informació recollida en el fil de Twitter de @sessionsweb twitter.com/sessionsweb/status/1646407970295631873

Inscripcions a la 71 Sessió Web

69 Sessió Web ‘N’estàs cibersegur del que fas?’. Síntesi i materials – Inscripcions a la 70 Sessió Web

gencatdigitalDeixa un comentari

Escolta’n el pòdcast

Mira el vídeo a Youtube

A la 69 Sessió Web ‘N’estàs cibersegur del que fas?’, Tomàs Roy, director de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha començat observant que «Els servidors públics són víctimes valuoses en els ciberatacs perquè són accions que afecten la reputació i que són la via per accedir a recursos que són de l’Administració». 

Els ciberdelinqüents s’adapten a tots els canvis, tal com van demostrar en la pandèmia per COVID –en què van pretendre valer-se de la situació vulnerable en l’àmbit sanitari– i també ara en el conflicte bèl·lic rus i ucraïnès.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya gestiona un incident cada tres hores i, justament per això, Roy ha aprofitat per demanar més implicació dels servidors públics perquè esdevinguin agents actius en la prevenció i en la difusió d’estratègies d’autoprotecció a tota l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el seu sector públic i, en general, en el conjunt d’organitzacions públiques catalanes. I, sobretot, no deixar-les d’aplicar en les esferes més social i personal també.

El ponent ha exposat un seguit de mesures de seguretat.

  1. Actualitzar el programari de tots els dispositius: ordinador, mòbil, tauleta, càmeres de vigilància, televisors intel·ligents (Smart TV) (el 2022 el programari maliciós és on va fer més mal).
  2. No clicar en les adreces web que arribin en missatges de text.
  3. Activar la doble verificació en les credencials d’accés a aplicacions.
  4. Canviar la contrasenya quan algú se senti insegur en aquell sistema o aplicació.

I ha ofert consells generals per afavorir la ciberseguretat:

  • No participar en cadenes de rumors.
  • Configurar la seguretat sempre en les aplicacions.
  • Evitar els missatges que s’escampen per funcionament piramidal.
  • Verificar les xarxes wifi a què accedim en llocs públics perquè ofereixin un mínim de garanties.
  • No deixar obertes les sessions en aplicacions en què estiguem treballant, sobretot en entorns diferents dels considerats segurs per a nosaltres (feina…).
  • Fer còpies de seguretat sempre.
  • Preguntar-se, com a plantejament general, qui pot estar interessat en la nostra informació i per quins motius.
  • Cal evitar repetir contrasenyes i usar aplicacions per gestionar-les com KeePass. També hi ha aplicacions com Google Authenticator o Authy, que genera codis de sis dígits que varien aleatòriament cada vint segons i que s’usen com a segon factor de verificació de la identitat de l’usuari.

Informació recollida en el fil de Twitter de @sessionsweb https://twitter.com/sessionsweb/status/1631202278840442882

Inscripcions a la 70 Sessió Web

La 70 Sessió Web es transmetrà per Zoom. Inscriu-t’hi en aquest formulari:

Avançant cap a l’Europa interoperable

gencatdigitalDeixa un comentari

La interoperabilitat ha estat una de les línies d’actuació estratègiques prioritzada des dels inicis de l’Administració digital a Catalunya.

Actualment, per avançar en la transformació digital, la Unió Europea promou establir un mercat únic digital, amb xarxes i sistemes d’informació completament interoperables.

La Comissió europea ha publicat la proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell pel qual s’estableixen mesures per garantir un alt nivell d’interoperabilitat del sector públic de tota la Unió Europea (anomenada ‘Llei de l’Europa Interoperable’). La proposta de reglament pretén garantir l’intercanvi eficient i segur de dades per poder millorar els serveis públics alhora que accelera la transformació digital del sector públic europeu perquè crea una xarxa d’administracions públiques digitals interconnectades i les acosta als objectius definits a l’Agenda 2030.

La Llei de l’Europa interoperable regula un marc de cooperació estructurada entre administracions públiques de tots els nivells que contribueix a un intercanvi de dades transfronterer més segur, just i coherent amb altres àmbits del mercat únic digital. També estableix avaluacions d’interoperabilitat obligatòries per fer seguiment de l’impacte dels canvis en el sector TIC relatius a la interoperabilitat transfronterera de la Unió.

Llegeix més »

68 Sessió Web ‘Com fer que un servei serveixi’. Síntesi i materials – Inscripcions a la 69 Sessió Web

gencatdigital10 comentaris

Josep Maria Flores (Millora dels Serveis Digitals. DGAD)


Escolta’n el pòdcast

Mira el vídeo a Youtube

En la 68 Sessió Web, Josep Maria Flores, cap de l’Àrea d’Impuls de la Millora dels Serveis Digitals de la Direcció General d’Administració Digital (Generalitat de Catalunya), ha explicat que, perquè un servei serveixi, ha d’anar bé a les persones usuàries per resoldre els seus problemes. I això vol dir que s’ha de dissenyar seguint la metodologia de pensament de disseny (design thinking), com fa la Generalitat de Catalunya.

Josep Maria Flores ha bolcat en la Sessió interessants aportacions que val la pena recollir:

«Les persones usuàries acostumades a les eines digitals ens assenyalen els serveis públics digitals que no serveixen: quan no els fan servir, o prefereixen gastar mig matí per venir a l’oficina d’atenció ciutadana presencialment, o pagar una gestoria».

«Millorar els serveis públics és tan necessari per als ciutadans com per als empleats que hi treballem. Ningú vol matinar cada dia per anar a treballar en una cosa que no funciona. I és possible fer-ho».

«Els serveis fracassen quan no es dissenyen. O no se n’entén el context i la necessitat. Cal parlar amb els usuaris, adaptar el servei al que saben i entenen. I cal prototipar i validar-lo tot amb les persones que l’hauran de fer servir».

«La metodologia de disseny de serveis marca quins passos cal seguir per evitar els errors habituals de disseny i aconseguir uns bons serveis. La @gencat l’ha aplicada des de 2020 en una desena de projectes, i ara toca generalitzar-ne l’ús».

«Per això el @govern de la @gencat presentarà aviat la ‘Guia de serveis digitals’ 2a ed dins la Col·lecció #AdministracióDigital en CAT-ESP-EN-OC per difondre arreu i ajudar a elaborar com han de ser els serveis públics en un context digital»

Inscripcions a la 69 Sessió Web

La 69 Sessió Web es transmetrà per Zoom. Inscriu-thi aquí formulari:

(Tal com vam informar a la sessió, a l’espai de Comentaris trobareu les respostes addicionals corresponents a les preguntes que ens han arribat des de diversos canals).