70 Sessió Web ‘Som tan col·laboratius com diem?’. Síntesi i materials – Inscripcions a la 71 Sessió Web

Escolta’n el pòdcast

Mira el vídeo a Youtube

A la 70 Sessió Web ‘Som tan col·laboratius com diem?’, Manel Muntada (expert en gestió del coneixement, desenvolupament i canvi organitzatiu) ha centrat l’explicació a analitzar els impediments que impedeixen que acabem sent col·laboratius com som en essència i ha insistit en com treballar la cultura de la col·laboració:

‘Som tan col·laboratius com diem ser?’ Sí, les persones i les organitzacions i l’Administració són per naturalesa col·laboratives, per crear coneixement, aprendre i innnovar, i les recents crisis en són una bona mostra.

El que cal preguntar és si podem ser, sempre i en situacions normals, tan col·laboratius com sabem que som. El problema és que sols focalitzem la col·laboració en canals i recursos.

La col·laboració es basa en una necessitat real que es pot resoldre de manera compartida i, d’altra banda, en un tipus d’interacció entre persones basada en la igualtat, reciprocitat, respecte i reconeixement.

Hi ha impediments a la col·laboració: socials (individualisme), organitzacions massa ‘industrials’ (acceleració constant, equips ‘en propietat’ del cap, objectius propis) i indefinició del valor que ha d’aportar cada estrat en la col·laboració.

Cal impulsar la cultura de la col·laboració desenvolupant els equips (comunicació interpersonal de qualitat, moments zero, coapropiar) i alineant els models de direcció (implicació directiva, definició de la col·laboració com a model a seguir)

Informació recollida en el fil de Twitter de @sessionsweb twitter.com/sessionsweb/status/1646407970295631873

Inscripcions a la 71 Sessió Web

Una resposta a “70 Sessió Web ‘Som tan col·laboratius com diem?’. Síntesi i materials – Inscripcions a la 71 Sessió Web

  1. manelmuntada – Barcelona – Experto en gestión del conocimiento y desarrollo y cambio organizativo. Ha desarrollado funciones directivas y de coordinación metodológica en el sector público, privado y universitario [Instituto Nacional de Empleo, Ayuntamiento de Barcelona, Universitad Autónoma de Barcelona, OPS Factoria de Serveis] Tiene experiencia contrastada a lo largo de 25 años como asesor y formador de directivos en el ámbito de la administración pública (estatal, autonómica y local) y en el privado. Ha sido profesor en materia de liderazgo y de gestión del cambio en varias instituciones como el Instituto Nacional de Administraciones Públicas, la Universidad George Washington [USA], l’Escola d’Administració Pública de Catalunya [Generalitat de Catalunya], l’Associació Catalana de Municipis o el Instituto de Ciencias Políticas y Sociales [Universidad Autónoma de Barcelona]. También colabora regularmente con la Universidad de Córdoba y la Universidad de Málaga en los respectivos Masters de Dirección Estratégica de Recursos Humanos. Miembro fundador de la Red de Consultoría Artesana. Desarrolla su labor de consultor como director de la marca profesional [cumClavis]
    Manel Muntada ha dit:

    Avui ha quedat una pregunta sense respondre:

    – Pots descriure alguna estratègia per reconduir aquest individualisme creixement que has citat?

    – L’individualisme es el resultat del sistema de creences que justifica les nostres interaccions socials relacions de poder. Es tracta d’una construcció, com diu l’Almudena Hernando a la Fantasía de la Individualidad, és una fantasia ja que empeny l’individuo a concebre’s al marge de la comunitat en la qual troba i obté tot el que necessita, es una fantasia que es pren per realitat i és difícil contrarestar-la en el nostre marc actual. Per fer-ho a les nostres organitzacions s’ha d’elevar la col·laboració com a valor per de veritat, això vol dir i practicar-la a nivell exemplar des de tots els nivells. També s’han de crear motius reals i importants per treballar col·laborativament [seran importants si s’hi posa temps] també cal reconèixer de manera formal el treball col·laboratiu i, sobre tot, treballar per crear espais de confiança i respecte mutu per la diversitat des de la que aporta cada persona.

Fes un comentariCancel·la les respostes