Escolta’n el pòdcast
Mira el vídeo a Youtube
A la 70 Sessió Web ‘Som tan col·laboratius com diem?’, Manel Muntada (expert en gestió del coneixement, desenvolupament i canvi organitzatiu) ha centrat l’explicació a analitzar els impediments que impedeixen que acabem sent col·laboratius com som en essència i ha insistit en com treballar la cultura de la col·laboració:
‘Som tan col·laboratius com diem ser?’ Sí, les persones i les organitzacions i l’Administració són per naturalesa col·laboratives, per crear coneixement, aprendre i innnovar, i les recents crisis en són una bona mostra.
El que cal preguntar és si podem ser, sempre i en situacions normals, tan col·laboratius com sabem que som. El problema és que sols focalitzem la col·laboració en canals i recursos.
La col·laboració es basa en una necessitat real que es pot resoldre de manera compartida i, d’altra banda, en un tipus d’interacció entre persones basada en la igualtat, reciprocitat, respecte i reconeixement.
Hi ha impediments a la col·laboració: socials (individualisme), organitzacions massa ‘industrials’ (acceleració constant, equips ‘en propietat’ del cap, objectius propis) i indefinició del valor que ha d’aportar cada estrat en la col·laboració.
Cal impulsar la cultura de la col·laboració desenvolupant els equips (comunicació interpersonal de qualitat, moments zero, coapropiar) i alineant els models de direcció (implicació directiva, definició de la col·laboració com a model a seguir)
Informació recollida en el fil de Twitter de @sessionsweb twitter.com/sessionsweb/status/1646407970295631873
Inscripcions a la 71 Sessió Web
Avui ha quedat una pregunta sense respondre:
– Pots descriure alguna estratègia per reconduir aquest individualisme creixement que has citat?
– L’individualisme es el resultat del sistema de creences que justifica les nostres interaccions socials relacions de poder. Es tracta d’una construcció, com diu l’Almudena Hernando a la Fantasía de la Individualidad, és una fantasia ja que empeny l’individuo a concebre’s al marge de la comunitat en la qual troba i obté tot el que necessita, es una fantasia que es pren per realitat i és difícil contrarestar-la en el nostre marc actual. Per fer-ho a les nostres organitzacions s’ha d’elevar la col·laboració com a valor per de veritat, això vol dir i practicar-la a nivell exemplar des de tots els nivells. També s’han de crear motius reals i importants per treballar col·laborativament [seran importants si s’hi posa temps] també cal reconèixer de manera formal el treball col·laboratiu i, sobre tot, treballar per crear espais de confiança i respecte mutu per la diversitat des de la que aporta cada persona.