La interoperabilitat ha estat una de les línies d’actuació estratègiques prioritzada des dels inicis de l’Administració digital a Catalunya.

Actualment, per avançar en la transformació digital, la Unió Europea promou establir un mercat únic digital, amb xarxes i sistemes d’informació completament interoperables.

La Comissió europea ha publicat la proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell pel qual s’estableixen mesures per garantir un alt nivell d’interoperabilitat del sector públic de tota la Unió Europea (anomenada ‘Llei de l’Europa Interoperable’). La proposta de reglament pretén garantir l’intercanvi eficient i segur de dades per poder millorar els serveis públics alhora que accelera la transformació digital del sector públic europeu perquè crea una xarxa d’administracions públiques digitals interconnectades i les acosta als objectius definits a l’Agenda 2030.

La Llei de l’Europa interoperable regula un marc de cooperació estructurada entre administracions públiques de tots els nivells que contribueix a un intercanvi de dades transfronterer més segur, just i coherent amb altres àmbits del mercat únic digital. També estableix avaluacions d’interoperabilitat obligatòries per fer seguiment de l’impacte dels canvis en el sector TIC relatius a la interoperabilitat transfronterera de la Unió.

Per fomentar la cooperació comunitària i posar en comú les diverses solucions tecnològiques es configura el Portal Europeu Interoperable com a plataforma única d’accés a la informació relacionada amb la interoperabilitat transfronterera de xarxes i sistemes d’informació.

La proposta també regula la governança de la interoperabilitat transfronterera a través el Comitè de l’Europa Interoperable. Aquest Comitè té l’objectiu d’acordar els recursos comuns a reutilitzar, les mesures de suport i innovació i també d’actualitzar el Marc Europeu d’Interoperabilitat (EIF), actual estàndard de referència a Europa en matèria d’interoperabilitat.

Aquesta proposta de Reglament suposa una major seguretat jurídica perquè estableix les normes bàsiques per al funcionament del mercat únic i crea, alhora, un mecanisme de cooperació estructurada. També implica un estalvi econòmic considerable per a ciutadania (5,5 a 6,3 milions d’euros) i empreses (5,7 a 19,2 milions d’euros) i també l’eliminació de les càrregues administratives i dels obstacles organitzatius, semàntics i tècnics a l’hora d’interactuar amb el sector públic europeu.

La interoperabilitat a Catalunya

A Catalunya, la interoperabilitat és la base per facilitar la construcció de serveis més personalitzats i per millorar l’eficiència, la capacitat de col·laboració entre administracions i les relacions entre ciutadania i Administració.

L’impuls de la interoperabilitat s’inicia el 2006 amb la signatura del Marc d’interoperabilitat del sector públic de Catalunya, que dota el sector públic d’instruments de col·laboració necessaris per intercanviar dades i documents entre les diferents administracions.

Més endavant, amb el Model català d’administració electrònica (aprovat per la Llei 29/2010, de 3 d’agost), es recullen les línies de col·laboració i coordinació interadministratives per a la interoperabilitat. També es creen infraestructures i serveis comuns d’administració electrònica que garanteixen la interoperabilitat dels sistemes d’informació i que en fan possible l’ús per les entitats del sector públic. Així es facilita l’oferta de serveis a ciutadans i empreses.

El 2020, amb el Catàleg de dades i documents interoperables de la Generalitat de Catalunya (art. 17 del Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital) es relacionen de manera actualitzada les dades i els documents en poder de l’Administració de la Generalitat (i d’altres administracions i institucions públiques) que es poden obtenir mitjançant els serveis i plataformes habilitades, sempre garantint la seguretat, integritat i protecció de les dades de caràcter personal. L’oferta d’aquest Catàleg s’integra en el Catàleg de dades i documents interoperables de Catalunya, que gestiona el Consorci Administració Oberta de Catalunya amb l’objectiu de posar-ne el contingut a disposició d’altres administracions públiques, institucions i organismes per evitar que els ciutadans hagin de tornar a aportar dades quan ja ho han fet anteriorment.

El 2022 s’aprova (a través de l’Ordre PRE/159/2022, de 30 de juny) la Guia d’interoperabilitat, que fixa les directrius corporatives en matèria d’interoperabilitat i és l’instrument per determinar el procediment per requerir dades i documents i incorporar-los al Catàleg de dades i documents interoperables.

Plataformes i serveis disponibles per a la Interoperabilitat:

• • La PICA (Plataforma d’integració i col·laboració administrativa) de la Generalitat facilita l’intercanvi d’informació i la integració en sistemes i eines comunes corporatives que faciliten la implantació dels mitjans electrònics amb criteris d’estandardització, rapidesa, senzillesa, seguretat i legalitat.

• • El CAOC (Consorci Administració Oberta de Catalunya) disposa de la PCI (Plataforma de col·laboració interadministrativa), un conjunt de sistemes i components per disposar de serveis amb la màxima seguretat. També és el node d’interoperabilitat de les administracions públiques catalanes.

• • L’Administració General de l’Estat ofereix la PID (Plataforma d’intermediació de dades) a totes les administracions públiques. Inclou serveis de consulta i verificació de dades de qualsevol organisme de l’Administració.

Aquestes tres plataformes estan interconnectades entre si per garantir els intercanvis de dades i documents entre les diferents administracions.

La interoperabilitat en dades

Actualment el Catàleg de dades i documents interoperables de la Generalitat de Catalunya té disponibles 34 productes que poden ser consultats per 105 modalitats diferents.

La PICA va rebre 65 milions de consultes l’any 2021 i 58 milions l’any 2022.

S’eliminen així les càrregues administratives per als ciutadans en més de 900 procediments de la Generalitat que consumeixen dades i documents interoperables. Per exemple, el 2022 es van fer 13 milions de consultes a l’AEAT (Agència Estatal de l’Administració Tributària) en algun d’aquests procediments.