Escolta’n el pòdcast!
Aquests són els punts principals de la interessant sessió impartida per Àngels Vidal:
«La Generalitat ha definit una estratègia, basada en estàndards internacionals, per convertir-se en una organització orientada a les dades i esdevenir referent en aquest àmbit, entenent que les dades són la palanca de canvi de l’Administració digital».
«El Model de Dades de la Generalitat es basa en DAMA (arquitectura, qualitat, seguretat, dades mestres i de referència) i és federal centralitzat. En la xarxa d’actors intervinents (departaments, sector públic, CTTI), la Direcció General d’Administració Digital i d’Organització és la responsable i garant del Model».
«El Govern de les Dades a la Generalitat desenvolupa les normes, les polítiques i els processos per garantir que les dades són correctes, fiables i segures. Acompanya la institució en la captura, processament i eliminació o arxiu de les dades amb uns estàndards comuns».
«Les persones (canvi cultural de l’empleat públic), els processos (metadades, model, arquitectura i analítica), i la tecnologia (plataforma col·laborativa i analítica avançada) són les 3 palanques en l’estratègia de govern de les dades de l’Administració digital a la Generalitat».
«Amb el Model de Govern de les Dades s’aconsegueix: la gestió comuna del cicle de la dada, un model amb dades estructurades i estandarditzades, dades identificatives del ciutadà unívoques, i més compartició i més seguretat de les dades a la Generalitat».
«Beneficis obtinguts per governar les dades: oferir serveis proactius, garantir un ús ètic i segur de les dades, informació pública de qualitat, tràmits més eficients, millora de la presa de decisions, aprofitament de sinergies i foment de la col·laboració».
«Si es gestionen bé les dades s’obtenen guanys per al conjunt de la ciutadania perquè l’Administració es pot centrar en les necessitats de les persones i facilitar-los al màxim les gestions i tràmits, evitant fer-los perdre temps i dedicacions innecessàries».
Vídeo de la 65 Sessió Web publicat al canal Youtube de la SAFP:
(Tal com vam informar a la sessió, a l’espai de Comentaris trobareu les respostes addicionals corresponents a les preguntes que ens han arribat des de diversos canals).
La gestió de les dades obertes és una part de la governança de les dades?
Governar les dades en una organització ens dona la capacitat de gestionar el coneixement que se’n pot extreure. Amb aquest coneixement s’aconsegueix transformar-les en un actiu estratègic, que posa la ciutadania al centre i converteix els nostres serveis en proactius i personalitzats.
Governar les dades vol dir gestionar-les en aspectes com la definició d’un vocabulari comú, en una única font fiable, en treballar-ne l’arquitectura i qualitat, en l’impacte que té en l’organització, en l’ètica derivada del seu ús o en la definició dels atributs, entre d’altres.
Les dades obertes son conjunts de dades produïdes o recopilades per l’Administració que tenen com a atribut el fet de poder-les posar a disposició de la ciutadania. Obrir les dades és essencial per a la transparència de les administracions públiques, l’eficiència i la igualtat d’oportunitats a l’hora de crear riquesa. Així doncs, efectivament, el govern de les dades és una activitat transversal que inclou la garantia de qualitat de les dades que s’obren.
Quin son els principals reptes que té la Generalitat de Catalunya sobre l’ús de les dades. És a dir, quins són els principals àmbits d’actuació amb les seves dades de mobilitat i de repte demogràfic.
Els principals reptes que la Generalitat de Catalunya ha d’abordar en la gestió i l’ús de les seves dades van des de la implementació d’una metodologia corporativa per governar-les, a consensuar un vocabulari comú que les identifiqui, passant per aconseguir una única font fiable, actualitzada i compartida o poder extreure’n conclusions, mitjançant l’analítica per definir unes polítiques públiques més eficients.
El Model de govern de les dades, juntament amb el protocol, les polítiques i les guies metodològiques que el conformen, són la base necessària per abordar tots aquests reptes. Els seus àmbits d’actuació, derivats de la metodologia DAMA, són els següents: les metadades, la qualitat de les dades, la seguretat i privacitat, la modelització i arquitectura, l’avaluació, el seguiment i la certificació, l’ètica de les dades o l’analítica.
En un àmbit sectorial, el govern de les dades té en compte, entre d’altres, els criteris específics propis de cada negoci, com poden ser la mobilitat o la demografia.
Per aconseguir convertir tots aquests reptes en fites assolides, la participació i la implicació de tots els departaments és la peça clau.