Què és la Innoteca? 

La Innoteca és una finestra oberta a la innovació de la maquinària interna de l’organització de l’Administració, concebuda com un espai on poder desar i compartir les experiències innovadores en el funcionament i l’activitat de l’Administració de la Generalitat. 

Les primeres pràctiques es van publicar el desembre de 2015, i actualment ja n’hi ha 145.  L’objectiu de la Innoteca és el de ser un espai de difusió d’aquestes pràctiques i experiències innovadores amb una doble finalitat: d’una banda, donar a conèixer a la ciutadania tot allò que sovint es desconeix, però que és crucial a l’hora de definir de quina manera i en quines condicions rep els serveis que la Generalitat pot i ha de prestar-li, i de l’altra, vol ser un reconeixement a la tasca dels professionals de l’Administració que impulsen aquestes pràctiques innovadores des de les seves respectives àrees de treball.  

Com s’organitza? 

La Innoteca és una recopilació d’experiències innovadores dutes a terme per la pròpia Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic, en format de fitxes per ser visualitzades a través de la web i que conté un resum de la pràctica en qüestió, una valoració dels elements innovadors i de les millores que representen respecte al procés, el producte, el servei o l’estratègia que es tracti i enllaços a webs o documents que complementen la informació sobre la pràctica. 

Quins criteris es tenen en compte per determinar el caràcter innovador de les pràctiques? 

Els criteris que se segueixen en la consideració de si una pràctica o activitat es pot considerar innovació són fonamentalment els que s’estableixen en el Manual d’Oslo (ed. 2005 i ed. 2018), que és el referent en l’entorn de l’OCDE. Aquest és l’únic manual que actualment facilita directrius, segons mètodes comparables a escala internacional, per a la recopilació i interpretació de dades d’innovació.  

La innovació es pot donar en qualsevol dels quatre sectors institucionals (Administració, ensenyament superior, empreses i institucions privades sens ànim de lucre).  Així com el Manual  d’Oslo (ed. 2005) definia només la innovació del sector empresarial, l’edició de 2018 fa per primera vegada una definició general aplicable als quatre sectors. 

Atès que les administracions públiques són subjectes de naturalesa ben diferenciada de la resta de sectors institucionals, s’han tingut també en compte altres definicions de la literatura, que fan adaptacions de la definició general d’innovació.  

A partir d’aquestes consideracions, s’ha conceptualitzat la innovació pública que es difon a la Innoteca de la manera següent:   

“Implementació d’una nova manera en què l’organització opera, o en els productes que ofereix, que crea valor social o de mercat de forma sostenible. La innovació comprèn també novetats o canvis significatius en serveis i béns, processos operacionals, mètodes organitzatius, o en la manera en què l’organització es relaciona amb les persones usuàries i la societat” 

Com es validen les pràctiques? 

El Departament de Recerca i Universitats és l’encarregat de dur a terme la validació final de les pràctiques que s’inclouran a la Innoteca, fent la valoració dels aspectes següents: 

• Anàlisi de les característiques necessàries per ser considerades activitats innovadores segons els criteris  exposats. 
• Revisió dels tipus d’innovació assignats i, si així es considera, reclassificació segons els criteris que s’expliquen a continuació.  

Criteris de classificació per tipus d’innovació 

Les actuacions innovadores es distribueixen en cinc tipus:  

• De productes en forma de serveis: agrupa experiències i pràctiques de nous serveis que ofereix l’Administració, o d’aquells que suposen una millora significativa respecte als serveis ja existents. 
• De productes en forma de béns: agrupa experiències i pràctiques de nous productes que ofereix l’Administració, o d’aquells que suposen una millora significativa respecte de productes ja existents.  
• D’organització i/o procés: agrupa experiències en l’Administració en què s’hagin introduït nous mètodes organitzatius, noves formes d’organització del treball i dels llocs de treball, o de les relacions exteriors de l’organització. Inclou també experiències en què s’ha introduït un procés de producció o de distribució de béns o serveis que ofereix l’Administració, ja sigui nou o significativament millorat. 
• De difusió i/o comunicació: agrupa experiències que comporten l’aplicació de nous mètodes de provisió de béns i serveis que impliquin canvis significatius en la seva oferta, en com es posicionen, en la seva promoció i en la forma de comunicació. 
• D’estratègia: agrupa polítiques, programes i línies d’actuació que suposen un nou posicionament de l’Administració. 

El perquè de la Innoteca 

La Innoteca actua com a peça que contribueix a promoure les condicions que afavoreixen la innovació en l’activitat i funcionament de l’Administració per tal d’elevar el valor públic del servei prestat a la ciutadania.  

Aquest espai de referència que promou, detecta i posa en valor les pràctiques innovadores dels diferents àmbits d’actuació de l’Administració de la Generalitat, ha comportat també un reconeixement a la tasca dels professionals de l’Administració que les impulsen des de les seves unitats i la possibilitat de ser referents en innovació. Aquest reconeixement ha estat un element motivador, un mecanisme de foment de la cultura innovadora i, al mateix temps, una eina d’aprenentatge mutu, evitant recórrer camins que ja s’han fet abans. 

De la Innoteca a l’establiment de les 10 claus d’èxit per a l’acció pública innovadora 

L’experiència i coneixement acumulat amb la Innoteca s’han pogut posar en valor en el grup de treball d’innovació de la Xarxa Interadministrativa de Qualitat dels Serveis, del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública , en el qual hi ha participat l’Àrea per a la Promoció de la Cultura de la Innovació, de la Direcció General d’Administració Digital.  

Amb l’objectiu de definir les claus d’èxit per a l’acció pública innovadora, el grup de treball va analitzar diversos projectes reals innovadors, entre ells, els proposats per Catalunya. Aquesta experiència contrastada ha permès elaborar, d’una banda, el Decàleg per a l’acció pública innovadora, basat en els cinc principis de la Declaració d’Innovació en el Sector Públic de l’OCDE i, de l’altra, un mapa georeferenciat que inclou projectes reals innovadors. 

El projecte, que aplega l’interès de diverses administracions d’impulsar l’acció pública innovadora, posa de manifest la importància de fer una bona gestió del coneixement en la matèria, alhora que posa en valor el treball col·laboratiu. 

Cristina Fumadó, Montserrat Carrés i Sílvia Martínez
Àrea per a la Promoció de la Cultura de la Innovació