Un dels processos que es tramita a l’ICAM va ser escollit com a pla pilot d’implantació de la Guia de serveis digitals

A principis de l’any 2021, a uns quants companys de la Subdirecció General d’Avaluacions Mèdiques (que també empra la denominació d’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques o ICAM), se’ns va informar que s’havia escollit -en el Departament de Salut i com a pla pilot d’implantació de la Guia de serveis digitals-, un dels processos que es tramita a l’ICAM: en concret l’anomenat Interposar reclamació administrativa prèvia a la via judicial social en matèria d’incapacitats temporals. Es tractava de rebre la formació, el suport i acompanyament per tal de poder implantar aquest procés amb l’ajuda dels tècnics de l’Oficina d’Innovació i Administració Digital (OIAD) de la Direcció General d’Administració Digital, adscrita en aquells moments al Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública.

Finalment, des del Departament i per formar part del grup de treball que havia de realitzar aquest treball, vàrem participar una tècnica superior d’organització, una metgessa avaluadora cap de servei, i jo mateix com a responsable jurídic. En principi, es tractava de fer quatre o cinc sessions de quatre hores de durada en la qual també intervenien els companys de l’OIAD i la persona responsable de l’empresa externa que donava suport tècnic.

Totes les sessions es van fer de forma no presencial i utilitzant una plataforma anomenada “miro”, una pissarra digital que vaig trobar molt interessant i molt útil i innovadora, almenys per a mi, tot i que no em va ser fàcil al principi perquè, tal com em va dir una de les companyes del grup, semblava un mural d’en Joan Miró, amb figures abstractes que apareixien i desapareixien per art de màgia de les meves companyes i “post-its” de colors que també desapareixien abans de poder escriure res!. En tot cas, considero que és una eina que quan es domina ha de ser molt útil i potent per fer determinats projectes.

Al principi vaig pensar que la dedicació a aquest projecte durant les cinc sessions seria únicament durant el seu desenvolupament, però ja en la primera sessió vam observar que la dedicació seria molt superior a la durada de la formació prevista. Des del primer moment ja vam veure que no era un curs per “participar” i que requeria un esforç i una sèrie de deures o activitats “extraescolars”, perquè cal recordar que ens trobàvem en una situació excepcional provocada per la pandèmia, amb molta feina sobrevinguda, i sense poder obviar el dia a dia, la qual cosa va suposar una dedicació no prevista inicialment.

Pel que fa a la metodologia emprada em va semblar molt interessant, perquè personalment mai havia participat en un projecte d’aquestes característiques i perquè com a funcionari públic des de fa molts anys entenc que sempre s’ha de fer el possible per millorar les relacions amb la ciutadania, però sobretot cal posar-la al centre per tal que rebin uns millors serveis, i que aquests siguin entenedors -especialment en aquests moments de canvis tan importants a l’Administració pública en general, i especialment pel que fa als serveis digitals-.

Respecte al procés que vam treballar, el formulari de reclamació prèvia a la via laboral en relació amb actuacions que fan referència a les incapacitats laborals (és a dir, les altes i baixes mèdiques), ja el teníem implantat des de fa uns anys i les persones afectades ja podien presentar la reclamació tant en paper com per mitjans electrònics mitjançant un formulari que vàrem crear i treballar conjuntament el Servei d’Organització i el propi ICAM, per la qual cosa la feina del grup no partia de zero.

No obstant això, he trobat òptima aquesta revisió del formulari perquè sempre és important tenir una visió més àmplia d’altres persones. En aquest cas concret, considero molt positiva la possibilitat d’haver pogut entrevistar ciutadans “anònims” que no coneixien el tràmit del projecte; crec que és bo i necessari conèixer la seva opinió a l’hora d’enfocar els serveis dirigits a la ciutadania i posar-los al centre de tot el procés. No sempre es té en compte l’opinió de la ciutadania: sobretot, quan és la destinatària dels serveis públics, la seva opinió sempre ajuda a millorar els tràmits.

Com que aquest procés de reclamació ha d’acabar necessàriament amb una resolució administrativa, també m’ha servit per reflexionar i pensar en el seu contingut. En ocasions, les persones que tenim formació jurídica no sempre pensem que aquest contingut ha de ser el més entenedor possible per a la ciutadania -tot i que a vegades, ens agradi o no, ha de contenir uns mínims i cal fer referència a la normativa aplicable-.

Com a resum, diria que l’experiència m’ha resultat positiva i ens ha ajudat a revisar un procediment que crec que ja era força correcte abans, però que sempre trobes un punt on poder millorar-lo.

Suposo que si s’hagués tractat d’implantar un procediment totalment nou i de zero, l’experiència hauria estat una mica diferent. Com a aspecte menys positiu, vull destacar que la dedicació que ha comportat aquest treball ha estat molt superior al que em pensava abans de començar el treball i que ha requerit un esforç complementari.

Finalment, vull agrair a les persones que han participat en el grup el suport i assessorament rebut, tot i que en ocasions s’han fet una mica “insistents” per recordar-nos els “deures” que havíem de fer, però es va crear un molt bon ambient entre tots i guardo un bon record de l’experiència.

Antoni Mestres Benet
Departament de Salut