La ponent Ruth Molina (Assessorament Jurídic de la DG d’Administració Digital) ha enfocat la intervenció amb els reptes que han d’abordar els advocats i advocades per donar suport en la transformació digital:
Cal esforç per conèixer i estar actualitzat en els nous àmbits de coneixement.
Saber de les funcionalitats dels serveis digitals per entendre si estan garantint els principis i fonaments del dret.
Especialitzar-se en normes tècniques perquè formen part del marc normatiu.
Coordinar-se dins l’Administració de la Generalitat i amb les altres administracions.
Capacitar-se per innovar, adaptar, interpretar i consensuar l’aplicació de les normatives europees.
També ha donat a conèixer les normatives que tenen i tindran un gran impacte en la transformació digital.
I ha anat detallant la normativa relacionada amb la transformació digital a Catalunya: lleis de procediment administratiu i regim comú, la normativa que regula el Model Català d’Administració electrònica del sector públic de Catalunya, Decret 76/2020 d’Administració digital… I ha esmentat específicament la proposta de marc regulatori de la Unió Europea, molt enfocat a la governança de les dades i a la seva reutilització: llei de la dada, llei de la governança de la dada, la Llei de la interoperabilitat o el nou REIDAS 2.0. En tot aquest marc regulatori, té una gran rellevància el Reglament europeu de protecció de dades…
Per últim ha abordat els reptes regulatoris, amb la irrupció de les noves tecnologies i fins concloure que cal regular un àmbit de vital importància com és la intel·ligència artificial (els advocats i les advocades tenim un nou amic per conèixer: el ChatGPT»).
Eines i serveis digitals comuns per a totes les administracions catalanes
Interoperabilitat
Comunicació clara
Per assolir aquestes fites, és necessària una bona governança de les dades, desenvolupada amb una perspectiva holística: integrant el punt de vista legal, tecnològic, organitzatiu i operatiu. També és imprescindible un canvi cultural, un canvi en la mentalitat de l’organització i dels servidors públics vinculat a la relació amb la ciutadania.
Un dels projectes destacats és la Guia de serveis digitals, que recull la metodologia de disseny de serveis i que incorpora la cocreació de serveis amb ciutadans des del principi del procés. Amb aquesta metodologia, l’experiència de l’usuari és al centre de tot el procés de disseny de serveis.
Així mateix és cabdal un bon model d’interoperabilitat per complir amb el principi essencial de demanar la informació al ciutadà només una vegada (no tornar a demanar informació que ja té l’Administració). El model d’interoperabilitat català és referent a l’Estat espanyol, especialment per haver-se concebut amb el consens de totes les parts implicades i per aplicar-se a la totalitat del sector públic de Catalunya, des del Govern als ajuntaments, compartint-hi esforços i inversió.
L’èxit del model d’interoperabilitat neix de quatre elements comuns: marc legal, organització, tecnologia i model d’interoperabilitat comuns. L’ecosistema d’interoperabilitat a Catalunya el conformen tres nodes d’interconnexió que faciliten a les entitats públiques accedir a dades i documents de la resta d’entitats:
PICA. Eina d’interoperabilitat dins l’Administració de la Generalitat
PCI. Eina per la a resta del sector públic català. Administracions locals, universitats, empreses públiques…
PID. Eina que connecta amb les dades de l’Estat espanyol i d’altres regions de l’Estat.
Així doncs, per oferir serveis centrats en l’usuari calen, entre d’altres, dades i col·laboració.
En primer lloc, es necessita la governança de les dades com a pedra angular de la transformació digital. Convé disposar de moltes dades de la ciutadania, però també que aquestes dades siguin acurades, gestionades i compartides.
En segon lloc, i per poder conèixer millor a la ciutadania, anticipar-se a les seves necessitats i oferir serveis proactivament, calen la interoperabilitat i la col·laboració interadministrativa a tots els nivells.
La 71 Sessió Web intentarà respondre la pregunta: ¿en l’àmbit de la transformació digital de la vostra organització, els advocats i advocades són un pal de paller o un pal a la roda? ¿Són àngels o dimonis? ¿Són equilibristes de la innovació i de la garantia jurídica? Sigui com sigui, el rol jurídic en la transformació digital esdevé una peça clau.
Si vols conèixer el marc jurídic que ha de venir en aquesta nova Administració, i si vols saber quins són els reptes que afronten els advocats, advocades i juristes de l’Administració de la Generalitat en la transformació digital vine a la Sessió Web. T’hi esperem!
La Sessió és a càrrec de Ruth Molina, responsable de l’Àrea d’Assessorament Jurídic de la Direcció General d’Administració Digital, explicarà com pot el marc legal ajudar a la digitalització, durant la #71SessióWeb el dijous 1 de juny de 9 a 9:30 h. Inscriu-t’hi ara!
A la 70 Sessió Web ‘Som tan col·laboratius com diem?’, Manel Muntada (expert en gestió del coneixement, desenvolupament i canvi organitzatiu) ha centrat l’explicació a analitzar els impediments que impedeixen que acabem sent col·laboratius com som en essència i ha insistit en com treballar la cultura de la col·laboració:
‘Som tan col·laboratius com diem ser?’ Sí, les persones i les organitzacions i l’Administració són per naturalesa col·laboratives, per crear coneixement, aprendre i innnovar, i les recents crisis en són una bona mostra.
El que cal preguntar és si podem ser, sempre i en situacions normals, tan col·laboratius com sabem que som. El problema és que sols focalitzem la col·laboració en canals i recursos.
La col·laboració es basa en una necessitat real que es pot resoldre de manera compartida i, d’altra banda, en un tipus d’interacció entre persones basada en la igualtat, reciprocitat, respecte i reconeixement.
Hi ha impediments a la col·laboració: socials (individualisme), organitzacions massa ‘industrials’ (acceleració constant, equips ‘en propietat’ del cap, objectius propis) i indefinició del valor que ha d’aportar cada estrat en la col·laboració.
Cal impulsar la cultura de la col·laboració desenvolupant els equips (comunicació interpersonal de qualitat, moments zero, coapropiar) i alineant els models de direcció (implicació directiva, definició de la col·laboració com a model a seguir)
El treball col·laboratiu i la importància de la col·laboració com a valor s’han introduït, ja fa uns anys, en el relat de gestió de les organitzacions. Tot i això, les organitzacions sovint no proporcionen els recursos i les estructures necessàries per fer efectiu aquest relat i fomentar una cultura de cooperació.
A més, les persones sovint tenim dificultats per comunicar-nos i entendre les necessitats dels altres, un fet molt condicionat per la manca de formació en comunicació, els problemes per empatitzar amb l’altre derivats de l’individualisme i la manca de paciència que comporta la recerca de guanys immediats i l’acceleració. Això pot portar a conflictes i malentesos que poden minvar la confiança i la motivació per cooperar.
En resum, potser no som tan col·laboratius com ens pensem. No obstant això, les persones creen les cultures i les cultures transformen les persones, és a dir que, amb les estratègies adequades, es pot fomentar la cooperació i millorar el clima laboral per a tothom.
¿Vols saber quines estratègies es poden aplicar per treballar col·laborativament i conèixer algunes experiències pràctiques? Vine a la 70 Sessió Web amb Manel Muntada, expert en gestió del coneixement, desenvolupament i canvi organitzatiu.
Inscripcions a la 70 Sessió Web
La 70 Sessió Web es transmetrà per Zoom. Inscriu-t’hi en aquest formulari:
A la 69 Sessió Web ‘N’estàs cibersegur del que fas?’, Tomàs Roy, director de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha començat observant que «Els servidors públics són víctimes valuoses en els ciberatacs perquè són accions que afecten la reputació i que són la via per accedir a recursos que són de l’Administració».
Els ciberdelinqüents s’adapten a tots els canvis, tal com van demostrar en la pandèmia per COVID –en què van pretendre valer-se de la situació vulnerable en l’àmbit sanitari– i també ara en el conflicte bèl·lic rus i ucraïnès.
L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya gestiona un incident cada tres hores i, justament per això, Roy ha aprofitat per demanar més implicació dels servidors públics perquè esdevinguin agents actius en la prevenció i en la difusió d’estratègies d’autoprotecció a tota l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el seu sector públic i, en general, en el conjunt d’organitzacions públiques catalanes. I, sobretot, no deixar-les d’aplicar en les esferes més social i personal també.
El ponent ha exposat un seguit de mesures de seguretat.
Actualitzar el programari de tots els dispositius: ordinador, mòbil, tauleta, càmeres de vigilància, televisors intel·ligents (Smart TV) (el 2022 el programari maliciós és on va fer més mal).
No clicar en les adreces web que arribin en missatges de text.
Activar la doble verificació en les credencials d’accés a aplicacions.
Canviar la contrasenya quan algú se senti insegur en aquell sistema o aplicació.
I ha ofert consells generals per afavorir la ciberseguretat:
No participar en cadenes de rumors.
Configurar la seguretat sempre en les aplicacions.
Evitar els missatges que s’escampen per funcionament piramidal.
Verificar les xarxes wifi a què accedim en llocs públics perquè ofereixin un mínim de garanties.
No deixar obertes les sessions en aplicacions en què estiguem treballant, sobretot en entorns diferents dels considerats segurs per a nosaltres (feina…).
Fer còpies de seguretat sempre.
Preguntar-se, com a plantejament general, qui pot estar interessat en la nostra informació i per quins motius.
Cal evitar repetir contrasenyes i usar aplicacions per gestionar-les com KeePass. També hi ha aplicacions com Google Authenticator o Authy, que genera codis de sis dígits que varien aleatòriament cada vint segons i que s’usen com a segon factor de verificació de la identitat de l’usuari.
Saps què has de tenir en compte per incrementar la teva seguretat en l’ús de tecnologies? Has sentit a parlar de phishing o smishing? Tens instal·lat antivirus al teu mòbil?
El frau digital i les estafes a través d’internet amb l’objectiu d’aconseguir les nostres dades privades, credencials bancàries o els nostres diners cada vegada són més freqüents.
Si penses en ciberatacs possiblement et venen al cap atacs tecnològics que cerquen vulnerabilitats en sistemes informàtics o en servidors. Però el tipus de ciberatac que està en auge és el que busca la vulnerabilitat en les persones, que acaben participant activament en l’estafa. No són atacs purament tecnològics, sinó d’enginyeria social.
Com et pots protegir davant d’aquest frau? Tot i no tenir un mètode infal·lible, pots cultivar hàbits cibersaludables, com parar atenció a les estranyeses, verificar que qui et demana les dades és qui diu ser…
En vols saber més? Inscriu-te ara a la 69 Sessió Web i podràs escoltar Tomàs Roy, director de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, l’organisme encarregat d’establir el servei públic de ciberseguretat i d’augmentar el nivell de seguretat dels sistemes d’informació a Catalunya.
Ah…! I del phishing i el smishing el TERMCAT (Centre de Terminologia) proposen de dir-ne pesca per correu electrònic i pesca per SMS perquè és una activitat cada cop més present malauradament al nostre voltant. Ho pesquem?
Inscripcions a la 69 Sessió Web
La 69 Sessió Web es transmetrà per Zoom. Inscriu-t’hi en aquest formulari:
La interoperabilitat ha estat una de les línies d’actuació estratègiques prioritzada des dels inicis de l’Administració digital a Catalunya.
Actualment, per avançar en la transformació digital, la Unió Europea promou establir un mercat únic digital, amb xarxes i sistemes d’informació completament interoperables.
La Comissió europea ha publicat la proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell pel qual s’estableixen mesures per garantir un alt nivell d’interoperabilitat del sector públic de tota la Unió Europea (anomenada ‘Llei de l’Europa Interoperable’). La proposta de reglament pretén garantir l’intercanvi eficient i segur de dades per poder millorar els serveis públics alhora que accelera la transformació digital del sector públic europeu perquè crea una xarxa d’administracions públiques digitals interconnectades i les acosta als objectius definits a l’Agenda 2030.
La Llei de l’Europa interoperable regula un marc de cooperació estructurada entre administracions públiques de tots els nivells que contribueix a un intercanvi de dades transfronterer més segur, just i coherent amb altres àmbits del mercat únic digital. També estableix avaluacions d’interoperabilitat obligatòries per fer seguiment de l’impacte dels canvis en el sector TIC relatius a la interoperabilitat transfronterera de la Unió.
Josep Maria Flores (Millora dels Serveis Digitals. DGAD)
Escolta’n el pòdcast
Mira el vídeo a Youtube
En la 68 Sessió Web, Josep Maria Flores, cap de l’Àrea d’Impuls de la Millora dels Serveis Digitals de la Direcció General d’Administració Digital (Generalitat de Catalunya), ha explicat que, perquè un servei serveixi, ha d’anar bé a les persones usuàries per resoldre els seus problemes. I això vol dir que s’ha de dissenyar seguint la metodologia de pensament de disseny (design thinking), com fa la Generalitat de Catalunya.
Josep Maria Flores ha bolcat en la Sessió interessants aportacions que val la pena recollir:
«Les persones usuàries acostumades a les eines digitals ens assenyalen els serveis públics digitals que no serveixen: quan no els fan servir, o prefereixen gastar mig matí per venir a l’oficina d’atenció ciutadana presencialment, o pagar una gestoria».
«Millorar els serveis públics és tan necessari per als ciutadans com per als empleats que hi treballem. Ningú vol matinar cada dia per anar a treballar en una cosa que no funciona. I és possible fer-ho».
«Els serveis fracassen quan no es dissenyen. O no se n’entén el context i la necessitat. Cal parlar amb els usuaris, adaptar el servei al que saben i entenen. I cal prototipar i validar-lo tot amb les persones que l’hauran de fer servir».
«La metodologia de disseny de serveis marca quins passos cal seguir per evitar els errors habituals de disseny i aconseguir uns bons serveis. La @gencat l’ha aplicada des de 2020 en una desena de projectes, i ara toca generalitzar-ne l’ús».
«Per això el @govern de la @gencat presentarà aviat la ‘Guia de serveis digitals’ 2a ed dins la Col·lecció #AdministracióDigital en CAT-ESP-EN-OC per difondre arreu i ajudar a elaborar com han de ser els serveis públics en un context digital»
Inscripcions a la 69 Sessió Web
La 69 Sessió Web es transmetrà per Zoom. Inscriu-thi aquí formulari:
(Tal com vam informar a la sessió, a l’espai de Comentaris trobareu les respostes addicionals corresponents a les preguntes que ens han arribat des de diversos canals).
